Dies de conspiració

Diumenge de Rams (A)

(Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Mt 26,14-27,66)

El que li va passar a Jesús en els darrers dies de la seva vida, un episodi que ara anomenem Setmana Santa, va ser, en definitiva, una conspiració. I m’atreviria a dir que, al llarg de la seva vida i segons ens expliquen els evangelis, en va sofrir moltes de conspiracions. No és res de nou. Ho podem entendre perfectament perquè de conspiracions n’hi ha moltes al cap del dia, de l’any i de la història. A algunes d’aquestes conspiracions casolanes hi participem, en altres casos en som víctimes, en d’altres les tolerem i fins i tot en algun cas en gaudim mantenint-nos al marge però assaborint-ne el sofriment de les víctimes. Dies de conspiració contra qui fa trontollar el nostre benestar. Aquesta és, en definitiva, l’arrel de la Passió i Mort de Jesús que avui hem llegit a la celebració del Diumenge de Rams.

A més, hi hem d’afegir una segona habilitat humana: La interpretació interessada dels esdeveniments. És difícil admetre que no sabem què va succeir en la passió i mort de Jesús. Donem per suposat que el que hem escoltat a l’evangeli és el que realment va passar, però els evangelistes poc els importava, a anys de distància, el que va passar realment. Fins i tot no s’estan d’inventar coses, situacions o paraules que ajudin a adequar la seva interpretació d’aquella conspiració que va provocar la mort de Jesús. I podem començar amb el que avui ens ha recordat la litúrgia pròpia de l’entrada «triomfal» a Jerusalem. Quin va ser el sentit que Jesús va donar a la seva entrada a Jerusalem? Per què aquest cop va ser diferent? I mil preguntes més. El que sí que és cert és que la interpretació dels seus deixebles va ser diferent de la real i que la interpretació a la qual van tenir accés els evangelistes encara ho era més, de diferent i d’elaborada. Havien passat entre quaranta i setanta anys en una època en què l’esperança de vida era, de 50 anys. La interpretació que feia de la vida de Jesús la gent cristiana d’aquells anys, havia canviat radicalment i els evangelis reflecteixen aquella interpretació passada per l’experiència pasqual. Només sabien que la vida de Jesús havia sofert, des que es va donar a conèixer, una conspiració rere l’altra per intentar silenciar-lo. 

Amb això vull dir que no podem pensar en una entrada solemne a l’estil narrat. En el món jueu, tots els grups que peregrinaven a Jerusalem ho feien en un ambient festiu i en grup, com segurament va fer el grup que hi pujà amb Jesús. I la resta són interpretacions. Mireu, la majoria del poble va mantenir-se al costat del poder, dels sacerdots, dels «jefes», dels de la conspiració. Al cap i a la fi, són els que desitgen treure’s de sobre aquell problema social i religiós que suposaven les idees de Jesús, el de Natzaret. El que deu ser cert és que el grup no era petit, ja que sabem que no es van atrevir a actuar contra ell en públic, sinó que ho van fer de nit, amb l’ajut d’un conspirador actiu.

I acabem com sempre amb la nostra reflexió actual. Com vaig de conspiracions? En sofreixo? En sospito? M’hi apunto? Jesús va morir per fidelitat a Déu, per ignorar les conspiracions tot i ser-ne conscient. Va ignorar les conspiracions fins i tot a la creu, perquè ell no moria per fer que Déu ens estimés i salves, sinó perquè estava convençut que Déu ja estima tothom, fins i tot a qui conspirava contra ell i qui conspira conra nosaltres i a nosaltres quan conspirem contra els altres. Abracem la Setmana Santa des de la certesa que Jesús no va morir per voluntat de Déu, sinó per demostrar-nos que fins i tot en la mort hi ha Déu.