Ressuscitar abans de morir

Pasqua 2023

(Ac 10,34 a.37-43; Sl 117,1-2.16-17.22-23; Col 3,1-4; Jo 20,1-9)

Bona Pasqua! Germanes i germans de fe. Amics i amigues. Companyes i companys de Facebook, d’Instagram o de qualsevol tertúlia presencial o virtual: Jesús ha ressuscitat! Vet aquí el que us volia dir avui. I, en principi, ja està. He acabat.

Podeu pensar, ho reconec, que és estrany: Com no trobar paraules pel dia de Pasqua? Com no saber què dir el dia de la festa de les festes? Com no veure l’espurna que tot ho encén i tot ho il·lumina. Doncs, ho reconec, avui se’m fa difícil, tot i tractar-se del succés més explicat de la història. I és que m’he proposat no dir res que us sigui difícil de creure i trobar les paraules escaients. Ho sabem prou bé. Estem parlant del misteri més gran i més profund, no només de la nostra religió, sinó dels plantejaments humans fets al llarg de la història de la humanitat. I mira que fa mil·lennis! Va, que no deu ser tan difícil!, m’he dit a mi mateix. Però és una gosadia voler declarar-ho, perquè ja sé, de bon començament, que és una cosa impossible.

No podem caure en les trampes. No es tracta d’una reanimació, ni una «tornada» a la vida anterior, biològicament parlant; si penséssim això, quedaríem com atrapats en la cosa material, perquè la possibilitat d’un retorn a la matèria és continuar tenint lligams amb el temps i mostrar afecte al jo terrenal. Després de la mort, el que ens lliga amb aquella persona és, només, una relació psicològica. Aquesta forma de pensar ens dificulta, més aviat ens impedeix, pensar en la Vida eterna, en la Unitat de l’Univers, del Tot, del no-temps. No té cap sentit ni per a nosaltres ni, penso, per a Déu.

Creure en la resurrecció és experimentar que Jesús és viu, però d’una altra manera. És difícil d’explicar, però ho resumiré en un pensament per aquest matí de Pasqua: Jesús ja havia ressuscitat abans de morir. Ell ho sabia, i ho intentava explicar amb la seva vida. Ell serà, millor dit, ell és «Aigua Viva», «renascut per l’Esperit», «enviat del Pare», «camí, resurrecció i vida». Jesús parla des del present i per al present.

També a nosaltres Déu ens ha donat –a vosaltres i a mi– la Vida eterna des de sempre, i la portem dins gràcies a Jesús. I a mi, i a vosaltres, també se’ns exigeix dur la vida adequada a aquest do. I se’ns exigeix perquè estem preparats per a dur-la a terme. Com Jesús, cadascú de nosaltres estem cridats a descobrir la nostra Missió en la nostra vida tot descobrint Déu en nosaltres. La Pasqua ens recorda, avui i cada dia, que ens hem de preocupar per la vida biològica, cert, però no fins a tal punt que oblidem que dins nostre portem la veritable Vida i la Resurrecció. I aquesta Vida és la que celebrem avui, la que experimentem avui.

I acabo. Sabeu què penso, avui? Que en la mesura que faci meva la vida de Jesús, aquesta Vida que Déu m’ha donat, aquesta Vida que porto dins, estic preparant la meva pròpia resurrecció. Com Jesús, he de ressuscitar abans de morir; ningú m’ha de donar res, ja ho tinc tot des de sempre. Déu m’ho ha donat. Jo tinc la missió de descobrir-ho!! Per què m’ha de preocupar la mort? Jesús no es va preocupar, va viure la presència de Déu i la va escampar.

Al·leluia!