L'estrany Joan

Diumenge II d’Advent (A)

(Ba 5,1-9; Sl 125, 1-6; Fl 1,4-6.8-11; Lc 3,1-6)

Avui en dia a Joan, l’anomenat Baptista, el qualificaríem d’home marginal per viure al límit, és a dir, prop dels marges de la societat del seu moment. Vivia al desert, vestia estrafolàriament amb un «vestit de pèl de camell», denunciava el poder polític, criticava les pràctiques del poder religiós i demanava a la gent que canviés de forma de vida. I ho feia perquè volia. Avui en dia, els serveis socials marcarien Joan com a autoexclòs del sistema. I Joan vivia així perquè volia imitar els profetes que vivien als límits, als marges de la societat de cada moment i molts cops se situaven fora dels límits de la societat. Totes les profecies feien una proposta igual: una conversió per a un món diferent. Avui en dia en diríem "persones alternatives" que viuen la societat i la religió amb uns altres valors i uns altres criteris; antisistema, vaja. I Joan era d’aquests tipus de persones estranyes (dels quals a l’Antic Testament n’hi ha una bona mostra). Joan va ser el darrer d’aquestes persones marginals, rares, antisistema... i certament, la seva aparició causà un fort impacte en el poble jueu. 

Tot el missatge de Joan era: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop» aplicant les paraules del profeta: «prepareu el camí al Senyor, aplaneu les seves rutes» (Is 40.3).

Quina lectura en podem fer de tot això? Encara avui, o potser avui més que mai, cal fer un món nou. Per fer un món nou cal, primer, aplanar els camins cap aquest futur. I perquè aquest canvi succeeixi de veritat, és necessari un canvi d’actitud personal i col·lectiva. Vet aquí l’itinerari! Si hem de fer canvis que siguin eficaços, hem de canviar d’actitud abans. Aquest va ser un dels primers missatges del papa Francesc quan, fa anys, hi va haver aquella allau de peticions de reformes a l’església i ell va contestar que sí, que calien molts canvis, però que abans era necessari un canvi d’actitud retornant a les actituds evangèliques. Quanta raó. Com farà canvis a la vida i a la societat algú que no canvia l’actitud? Vet aquí: si només somiem en continuar fent les coses "com sempre s’han fet" poca vocació de conversió tenim, encara menys ganes de preparar camins i cap propòsit d’aplanar la ruta de Déu. Quants cervells tenim ancorats en el passat i sense cap conversió més que la de continuar fent sempre el mateix i esperar que tot això passi.

A partir d’aquesta reflexió tornem a pensar en el que Joan Baptista va representar i va voler. Personatge estrany? Potser sí. Personatge estrany que vivia al marge? També. Però des dels marges, preparava el camí del Senyor, mitjançant la denúncia, l’exigència i la urgència d’un canvi de vida personal i col·lectiu. Aquesta és una lliçó permanent que nosaltres, la gent cristiana d’avui, apliquem a l’Advent, a l’espera de Jesús. Perquè cada any l’Advent ens reitera l’exigència de la conversió personal: un cop Jesús és amb nosaltres i en nosaltres cal posar-lo al centre de les nostres vides i al centre de l’Església. Perquè una Església que no du Jesús dins és una Església morta i mancada de conversió; perquè una Església que es tanca en el passat i en les normes és una església mancada de conversió que traeix la seva pròpia identitat; perquè una Església que no es mou amb la benzina de la Misericòrdia de Déu és una església mancada de conversió que ho vol tot segur, clar i legal; perquè, en definitiva, una Església que no és dels pobres i pobra ella mateixa és una església mancada de conversió que només es guarneix per a la seva glòria.