Més llum que mai?

Diumenge I d'Advent (A)

(Is 2,1-5, 14-16; Sl 121, 1-2.4-9; Rm 13,11-14a; Mt 24, 37-44)

Més llum que mai als carrers però més buidor que mai als cors. Aquesta és la sensació que tinc després de llegir, a tots els mitjans, titulars que parlen de les "fabuloses" enceses de llums que abans-d'ahir es van dur a terme per tot arreu. L’omnipresent i omnipotent Black friday s’ho ha menjat tot: el divendres negre, quina contradicció, ha estat entronitzat per la llum! I tothom, ple del goig de tenir les butxaques plenes, tot i que no sé ben bé de què, s’ha llençat a comprar els regals de Nadal, o ves a saber quina andròmina! Hem arribat al punt en el qual sembla que la llum dels carrers s'encén per tapar les misèries de la societat. O dit d’una altra manera: tanta llum, festa i xerinola no fan res més que anestesiar-nos de les restriccions d’aigua, de la crisi energètica, dels preus malèvolament inflats d’alguns supermercats, de l’energia a preu indecents per glòria d’unes poques persones... ah! I de les amenaces cada cop menys dissimulades que ens diuen, constantment, que si no retallem, anirem malament. Però clar, la societat de consum sempre prefereix retallar més d’allò que és útil i necessari per a la majoria, que no pas retallar del que és inútil, consumista i innecessari, però que omple les butxaques del poder i de la riquesa i satisfà els capricis d’una minoria i. Visca el Black friday!

Però la campanya és aquesta: gasteu! Hem d’estalviar energia que tenim un hivern difícil: Baixeu el termòstat! No recordem la crisi del 2007-2008? Com la vam arreglar? Doncs incrementant el llindar de la pobresa, amb els pobres més pobres i els rics més rics... i diuen els entesos que tampoc va anar tan malament que es va superar la crisi... però es va cronificar la pobresa; però l’economia i les xifres que surten als telenotícies no les fan els pobres.

Avui comencem l’Advent, ens dirigim cap a Nadal, quan la gent es torna més bona persona. Encara ens ho creiem? Qui porta la bondat en el cor, qui viu la Missió de Jesús, qui se sent filla o fill de Déu, qui escolta la crida a treballar per una Creació millor, ho fa tot l’any. Li sortirà més o menys bé, però ho durà a terme tot l’any perquè ho du en el cor. La resta, són falsedats organitzades i odis disfressats de felicitacions. No caiguem al parany ni gastem ingenuïtat: No ens pensem que s’il·lumina tot per celebrar la llum de Déu que ve al món, que s’ha fet humà com nosaltres. Però si Nadal és cada cop menys humà, tot i que la festa és la celebració de la humanització de Déu! I què fer? Sucumbir? No. Serem quatre gats, potser, però siguem coherents. Jo no he comprat res pel Black friday. És que, ara, no necessito res.

I acabo. Sentirem: «Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes». I ens preguntarem: Hi ha glòria a dalt del cel i pau a la terra? Ho respondré pensant en el text de la primera lectura d’avui, la d’Isaïes: «Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra». Quina tristor quan comprovem la realitat. Les nacions, i les persones, s'entrenen per a les guerres, les col·lectives i les individuals.

A aquestes realitats, les persones creients ens hi hem d’apropar també, però amb la confiança i l’esperança pròpies d’aquest temps d’Advent. Les brases de la celebració del naixement de Jesús escalfen els nostres cors i amb aquest escalf hem de plantar cara a tots els nostres divendres foscos, o als dilluns foscos, els dies foscos de veritat. I ajudar als germans i germanes en els seus dimecres foscos. Com a creients en el Déu de Jesús, i per sobre de tanta llum encegadora, podem dir una paraula humana i plena d’humanitat per recordar que, si no ho pot celebrar tothom junt, no és el Nadal de Déu. Un bon Advent!