Això s’acaba, salva’t! Com que ja no hi ha un demà, deixa de pensar en els altres i procura’t el màxim de benestar, assegura’t la bona vida. Crist no regna al món, quina bajanada! El que regna al món i al cor dels anomenats humans, està duent les coses a una situació tan extrema que posa en risc la mateixa civilització. Ull! No dic que posi en risc l’existència del planeta, posa en risc la civilització, el planeta resistirà i s’adaptarà com ha fet durant milers de milions d’anys.
Crist no regna al món, regnen els diners, la gasiveria, les ciències deshumanitzadores, l’explotació de recursos i persones. En definitiva, els valors i actituds que ens fan humans pràcticament han desaparegut de l’horitzó desitjable de com ha de ser la societat. I no parlo a escala global, referint-me a la societat. Parlo de persones, d’éssers humans concrets que treballen al nostre costat, que formen part del nostre mini univers vital on convivim amb la insolidaritat, l’ànsia de control i poder, les males persones o l’egoisme. I podeu dir: Això no és veritat, no sempre és així. És cert, potser, però el que mana al món, el que regna al món és aquesta situació, i el que regna al món ens està duent al límit perquè, com deia, està en joc la civilització. Ja no cal mirar al futur. Hi ha gent que mor de gana o per falta de medicaments i nosaltres, amb tota la poca vergonya del món, llancem el 27% dels aliments i assistim impassibles a l’explotació i la humiliació. Al nostre costat permetem que persones aparentment normals facin servir la maldat per reivindicar-se, adquirir poder i dominar. A les nostres escales de veïns, a la feina i també a les famílies hi regnen actituds prepotents, calumniadores, agressives i maltractadores. A vegades disfressades de corderes, però porten l’antiregne dins.
En el dia de Crist Rei, hem de dir ben alt que necessitem que regnin uns altres valors, i sobretot altres actituds personals. Perquè, amigues i amics, ho hem de saber, la maldat no està dins un banc, ni en un govern, ni en un departament o delegació empresarial. El mal està en les persones. Únicament. No hi ha un sistema malvat, hi ha una persona malvada que instaura un sistema malvat. No hi ha una meteorologia malvada, hi ha unes persones que exploten la natura i provoquen un canvi climàtic... i així podríem continuar.
Necessitem reconciliar-nos amb la vida. Aleshores potser podrem comprendre que el Regne és de Déu, és aquell que demanem al Pare Nostre. I Jesús fou fidel complidor de la voluntat de Déu, desitjant que s’instauri el Regne de Déu. Ell no n’és de rei, en aquest sentit. Però la instauració del Regne de Déu no serà màgia, ni un atzar de la natura, ni succeirà per la força de l’Esperit Sant, no. No passarà així. Passarà quan hi hagi persones que ho facin, moltes persones que treballin pel Regne de Déu. Així ho va fer Jesús, identificant-se tant amb el Regne de Déu, que es pensaven que el rei era ell. I què li va passar a Jesús? Doncs el que passa ara, les situacions de bondat són bressol de burla i menyspreu o, en el millor dels casos, d’aprofitament mesquí. També com Jesús, mofa de qui el volia fer rei i mofa de qui no acceptava cap rei. Vet aquí la reialesa. I és que en la societat d'avui, no crec que hi hagi massa persones catòliques que s’apuntin a dir que la solució als problemes del món és Crist Rei. El que sí que hem d’estar disposats és a defensar el valor suprem del Regne de Déu, el que va tastar Jesús: despullat de tot, se centrà en l’ésser humà, especialment el més necessitat. Hem d’aprendre a venerar Jesús, no a la creu, sinó en la persona víctima innocent de la maldat de les altres persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada