Imagineu una persona, molt bona persona, des del moment del naixement fins al final de la vida; una persona que no pensa mai malament de ningú, ni crida, s’enfada, insulta o abusa; que no explota ni jutja les altres persones; ajuda tothom amb el que necessita, prega Déu tothora i el té com a referent de tot; que té un cor pur, no desconfia, estima tothom i que veu bondat per tot arreu; que sempre està contenta i que quan li passa alguna cosa, l’accepta i somriu perquè ningú pateixi per ella. Imagineu una persona així? La resposta: És difícil, però pot existir!
Doncs avui celebrem que hi ha una persona així, i encara millor. Maria, mare de Jesús. La gent gran, que som majoria a l’Església, ho diem d’una altra manera: la Immaculada Concepció. Així expressem que Maria, des de sempre, era beneïda per Déu perquè l’havia destinada a ser la Mare de Jesús.
Però, d’això, no en parla cap evangeli. Només Lluc esbossa quatre pinzellades de Maria. La resta tot és silenci. Aleshores, en què s’ha recolzat l’Església, i nosaltres, si no hi ha cap dada real que ens permeti concloure i atribuir a Maria totes les grandeses que se li atribueixen? Doncs ens hem recolzat en la capacitat humana de crear símbols, cosa que ha fet possible convertir Maria en un personatge utòpic. I la capacitat humana de crear símbols sempre va més enllà de la raó. O no és absolutament irracional parlar d’una Mare de Déu, que va concebre virginalment i que ella mateixa ho va ser, que no va morir sinó que pujà al cel amb cos i ànima i tantes altres coses? En aquesta irracionalitat s’han basat els escarnis de la història contra l’Església. I a aquesta mateixa irracionalitat ens aferrem les persones creients.
Fins i tot la definició oficial del dogma de la Immaculada diu que ho va ser «per un singular privilegi de Déu Omnipotent». I penso: Déu pot donar a un ésser humà, encara que sigui Maria, el que no ens dona a la resta? Aleshores, potser el que és realment extraordinari de Maria és que va descobrir la presència de Déu per ella mateixa. Maria va ser el que va ser perquè va descobrir la realitat de Déu en ella i per això la podem definir com he dit al començament. Maria privilegiada? Maria va ser profundament creient, això sí. Continuar considerant a Maria privilegiada és com dir que no cal que ho intentem que nosaltres no podrem ser mai com ella. I això no és cert. La devoció a Maria rau, precisament, en imitar la seva vida, per ser com ella i per descobrir en nosaltres, com a humans, que també posseïm en el nostre més profund ésser la llavor immaculada de Déu. Tothom, sí. Potser us poseu les mans al cap, però en cada ésser humà, creat per Déu, hi ha quelcom d’immaculat pel sol fet d’haver estat creat per Déu. I això d’immaculat, ningú ho pot embrutar. Això és el que va descobrir Maria... i que m’agradaria descobrir a mi, però no en sé prou perquè encara tinc molts obstacles abans d’arribar a trobar la llavor de Déu. Per això voldria ser com Maria.
Acabo. L’embaràs d’aquesta Maria, nascuda immaculada, embolcalla l’Advent. Al bell mig d'aquest temps de preparació per Nadal, Maria ens mostra el seu cos prenyat. Maria porta Jesús dins seu; una vida s’està construint en el seu si maternal, com totes les mares del món que hi ha hagut, hi ha i hi haurà, Maria n’és l’artista creadora. I per això tot ésser humà està prenyat de Déu des de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada