Quan he llegit a les lectures d’aquest tercer diumenge d’Advent he pensat en la notícia que les Nacions Unides (ONU) va fer fa tot just quinze dies: Al planeta ja som vuit mil milions d’éssers humans. I com ho vaig relligar? Doncs perquè em va venir al cap una idea estrafolària sobre la base dels textos: «es desclouran els ulls dels cecs i les orelles del sord, llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig el missatge de Jesús» (deia del llibre d’Isaïes). «Els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova» (deia l’evangeli). Si la mateixa ONU diu que l'11,5% de la població viu per sota el llindar de la misèria, i un altre 21% als límits de la pobresa, podrem aconseguir mai aquesta mena de situació idíl·lica en la qual les persones deixin la misèria, els malalts es guareixin o els muts cridin, etcètera? Podríem, avui, anar a dir a Joan que les persones que tenen necessitats troben una nova vida? Crec que no.
Doncs què passa? Que juntament amb l’increment de població s’accentua cada cop més l’escletxa –pràcticament abismal– entre qui té i qui no té, i això incrementa les tensions, la desconfiança i els conflictes. Per què? Perquè «un grapat de persones multimilionàries controlen tanta riquesa com la meitat més pobra del món i un 1% de la població –la rica– rep el 20% de tots els ingressos del món». (Antonio Guterres, president de l'ONU).
Com podem imitar Jesús, que percep que la urgència està a curar les ferides de la gent? Com podem acomplir la Missió de «guariu les ferides» (Mt 10,9. Lc 10,8) i acollir les persones febles? (Rm 14,1.15,7). La mateixa realitat que ens mostra Jesús, ens porta a una doble resposta: La primera. Si els esforços de la humanitat anessin en la línia d’elevar el nivell de la porció més pobra, fins i tot es reduiria el desmesurat creixement. La segona, hem de tenir present que «el món té suficients recursos per a les necessitats de tots els seus habitants, però no per a la cobdícia de tots» (Mahatma Gandhi).
Però clar, nosaltres seguim el missatge de Jesús des de la distància temporal. Ens creiem, en aquest tercer diumenge d'Advent, anomenat Gaudete («alegreu-vos»), que la preparació del naixement de Jesús només ens afecta a nosaltres, les nostres compres, els nostres àpats o la nostra família i amics o que, a tot estirar, potser farem un intent d’apropar-nos a alguna de les necessitats conegudes. I resulta que no és ben bé així. La nostra vida també és vida compartida, avui, amb vuit mil milions d’éssers humans, de qualsevol raça, religió o cultura. Que això és pura utopia? Potser sí, però com diu l’efecte papallona, una acció meva aquí pot desencadenar una reacció immensa a l’altra cantó del planeta. Doncs va! Una bona acció meva, avui, aquí, potser desencadenarà una allau de benestar a l’altra cantó del planeta. Conscienciació que això és possible, és el que voldria compartir amb vosaltres, a quinze dies de Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada