Treva nadalenca

Nadal

(Is 62,1-5; Sl 88,4-5,16-17,27,29; Ac 13, 16-17,22-25; Mt 1,1-25) (Vigília)

(Is 9,1-3.5-6; Sl 95, 1-3,11-13; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14) (Missa de la nit)

(Is 62,11-12; Sl 96,1,6,11-12; Tt 3,4-7; Lc 2,15-20) (Missa de l’alba)

(Is 52, 7-10; Sl 97, 1-6, He 1,1-6; Jn 1,1-18) (Missa del dia)

Avui és el dia de les tres eucaristies –o quatre si comptem la de vigília–. Quanta litúrgia per a un sol dia, per a un sol fet, per a una sola celebració! I és que tot plegat està pensat per indicar-nos que, el dia de Nadal, és un dia especial i diferent perquè assenyala a un fet irrepetible. Fins i tot és especial el d’aquest any que, malauradament, per a molta gent no ha estat un bon any.

Com a persona cristiana em sé molt bé què celebrem, però em costa una mica situar aquest dia dins la meva racionalitat. I, com us deia, aquest any encara més perquè el meu món està una mica més desequilibrat. El meu cor "sent" que estem a Nadal, el meu cos viurà situacions nadalenques, les meves afectivitats s’esborronaran perquè és Nadal i recordaré i actualitzaré la meva estimació personal. Com us acabo de dir, com a cristià sé molt bé el que celebrem i el meu cor, la meva ànima i el meu ésser gaudeix de la meravella que és l’Encarnació de Déu. Però us confesso que a la meva raó li grinyola alguna cosa que voldria reflexionar amb vosaltres. Per aquesta raó l’homilia, avui, és més personal del que ho és habitualment. Us ho explico: M’he pres el temps necessari per a llegir-me les deu homilies que he escrit els passats deu anys. I, des de la perspectiva d’aquest any, les he trobat massa ensucrades, massa irreals, massa poètiques fins i tot. I m’ha vingut al cap una pregunta: És que en la meva vida cristiana he anat fent "treves nadalenques" per a superar les incoherències o les debilitats tan meves com del que passa al meu voltant? Realment és cert que no hi ha res de dolent al voltant meu? Santa nit, plàcida nit? El nostre primer món, majoritàriament cristià, practica aquesta "treva nadalenca" des de fa temps, governats com estem per situacions que només ens atrevim a criticar per quedar bé, però en les quals ens sentim a gust: Consumisme, falsedat, missatges per quedar bé... De què serveix la "treva nadalenca"?

Sé molt bé el que celebrem avui, ho repeteixo, ho sé, com tots i totes vosaltres: Celebrem l’Encarnació de Déu! Creiem en un Déu que s'ha fet com nosaltres, s’ha fet ésser humà! I per això nosaltres hem nascut de Déu mateix i, per això, Déu vol que siguem com Jesús. Doncs resulta que la meva raó no entén per què aquesta allau de "treva bondadosa" de tan curta durada. El nostre agraïment a Déu són unes hores de treva? El nostre agraïment a Déu és com el pessebre, que tenim tres-cents quaranta dies a un armari?

Acabo amb una proposta: Podem deixar un pessebre tot l’any a casa, a l’oficina, a la botiga...? Un pessebre que ens permeti veure-li la cara a Déu, cada dia, per evitar-nos d’haver de fer una treva per Nadal? I encara més: podem deixar el rostre de l’infant-Déu fixat a la nostra retina i al nostre cor per a tot l’any? Penso que ens ajudarà tant a viure i veure l’Amor de Déu en els ulls de qui estima Déu, com a prevenir-nos de qui no sap quin és el rostre de Déu i aparta la mirada de l’infant-Déu.