La mentida encega

Diumenge VIII (C)

(Sir 27,4-7; Sl 91,2-3.13-16; 1Co 15,54-58; Lc 6,39-45)

Pot, una persona que no hi veu, guiar-ne una altra que tampoc hi veu? Difícil, no? Potser amb tecnologies molt sofisticades i ajudes electròniques… però jo em refereixo a la persona i el seu univers humà, psicològic, emocional i intel·ligent. Una persona que no hi veu no pot guiar-ne una altra que tampoc hi veu. És així. La pretensió ridícula de la primera persona és preludi de tragèdia i el lliurament de la segona no va enrere en la calamitat que s’apropa. Una altra idea inicial: Per fer un camí sempre és bo comptar amb qui guiï, però que guiï des de la capacitat de fer-ho. I guiar des de la capacitat de fer-ho requereix només un valor inicial: la veritat, aquella veritat que ens fa lliures (Jn 8,31b).

En el procés educatiu de les persones, sabem que inculcar la veritat com a eina fonamental en la vida, aporta benestar, coneixement i promoció humana. La veritat és un pilar de l’existència de les persones i és el camí perquè les persones siguin realment humanes. Sense veritat no hi ha dignitat, ni justícia, ni convivència. Ho sap tothom, no?

Però la societat en què vivim segueix una tendència perillosa: Menysprea cada cop més la veritat. I aquest menyspreu té una conseqüència primordial: la minva de la convivència. I de la minva de la convivència es passa a la desconfiança, la intolerància i l’enfrontament. I així neixen les guerres, les domèstiques i les globals. Sí. Només falsejant la realitat i escampant mentides es poden dur a terme les injustícies. I la mentida no deixa veure les injustícies; persones cegues volen guiar altres persones cegues.

Heu vist l’actitud de Jesús? Ell no ha fet el paper de guia al lloc del cec per dominar l’altre cec. Jesús el que fa és denunciar la mentida i els enganys individuals i col·lectius. Jesús utilitza aquesta imatge per alertar-nos: Qui no s’ha obert a l’acció de Déu, que no faci de guia sense haver tingut la capacitat de veure els errors propis. I, ho sento, això m’ha portat a qui es diu pastor, guia, líder i es posa davant el ramat, del grup o de la comunitat sense dir que és cec.

Acabo ja. Estem a les porte de la Quaresma. Tenim els dits pelats de desgranar Quaresmes, de mil propostes de conversió i d'infinitat de propòsits de perdó. L’evangeli d’avui ens presenta una tripleta de pensaments perversos que ens poden esgarrar el camí quaresmal perquè hem decidit seguir a un cec. El primer: jo soc més i millor que les altres persones. El segon: jo no tinc cap defecte i excel·leixo en la veritat. I el tercer: jo, per la meva gran bondat, saviesa i rectitud, només puc tenir bones idees i donar bons fruits que he de transmetre al món, perquè tothom sigui com jo, encara que no ho vulgui. Aquest és el còctel perfecte per si vols assistir a una sortida descontrolada de maldat.

Recordem Jesús: estima qui et vol mal, beneeix, no maleeixis… Som éssers humans que tenim la capacitat de destriar i, entre fer el mal o fer el bé, saber triar el bé. I denunciar el mal i la mentida. I és que l'amistat amb la mentida encega les persones.