Relacions seques

Diumenge III Quaresma (c)

(Ex 3,1-8.10.13-15; Sl 102,1-4.6-8.11; 1Co 10,1-6.10-12; Lc 13,1-9)

Definim una relació seca: Aparentment, com li passa a la figuera del relat evangèlic d’aquest diumenge, tot va bé, és una relació que creix, que transcorre en la normalitat, hi ha fulles, és a dir, hi ha bona relació, bones perspectives, diàleg i fins i tot, també en comparança a la figuera, la imatge de la relació és magnífica, ufanosa i fa bo de mirar-la. Però en aquesta relació no hi ha cap fruit. Vet aquí! Tot és aparença, imatge, verdor i postureig, en diríem ara. I la pregunta que ens provoca el mateix evangeli es repeteix un cop i un altre: Si no hi ha cap fruit, per què la mantenim, per què ho mantenim tot igual? Per això us deia al començament que es tracta de relacions infecundes, seques. Seguim amb la comparança. Passem temps a la seva ombra, ens enamorem de la verdor, de la imatge, ens encanten les seves fulles, ens sedueix la grandesa de l’arbre, esperem un gran fruit que alimentarà i alegrarà la vida… però res. Resulta que, amb el temps, descobrim que estem sota una figuera borda, una figuera aparador, una figuera sense fruit, una figuera de gran aspecte extern, però que no pot donar res. Vet aquí les relacions seques. Llueixen, criden l’atenció, però res de res. Senzillament no fan, viuen de la imatge. Però no dona fruit. Vet aquí el que passa amb les relacions seques que a vegades ens trobem a la vida.

I clar, tard o d’hora arribarà l’hora de decidir. I em preguntaré: Vull viure a l’ombra del no-res, de la façana, de la imatge i del “semblar” una cosa que no és. Sembla una figuera, de fet és una figuera, però borda, insulsa, sense fruits. El seu paper és senzillament figurar, exhibir-se, seduir per les fulles i pel postureig. Però no hi ha fruit, no hi ha res. Vull viure així o, vull ser una figuera com aquesta? Hi ha una segona resposta: Si no hi ha fruit i el que jo vull és fruit, caldrà tallar-la i plantar-ne una altra. Apostar per una nova.

Jesús, amb la paràbola ens fa una pregunta: Podem fer alguna cosa perquè aquesta relació passi a donar fruit? Vet aquí la gran pregunta. Aquella figuera, com aquella relació personal, pot viure per ella mateixa sense donar fruits. No interactuarà, no tindrà qui s’alimenti de la seva vida, però és la seva vida, i nosaltres ja en trobarem de les que sí que donen fruit. Perquè resulta que aquella figuera, segons el parer de Déu, potser un dia donarà fruit. Només per aquesta possibilitat cal esperar i no tallar-la. Qui sap si amb el nostre testimoni, un dia, ajudarem a fer que alguna persona que semblava infecunda doni fruit.

Tanmateix, les persones cristianes no ens hem de limitar a no fer mal a ningú, també hem de saber veure que Déu espera pacientment que donin fruit. I per paciència, la de Déu. Per misericòrdia sense límits, la de Déu. Ell espera sempre el nostre fruit. Que n’és d’optimista Déu!

I acabo. Reflexionem cadascú sobre com podria ser el final d’aquella història. Davant aquella figuera seca de fruits, davant aquelles relacions seques d’estimació, què cal fer? Com cal actuar? Si ja hem decidit que no volem tallar-la, si apostem per una conversió, creieu que quedar-nos esperant, té gaire futur? Ens assemblaríem al poble d’Israel, el que en la primera lectura es va obstinar fins que no van veure que de la roca sortia aigua.