Quaresma pasqual

Diumenge I Quaresma. Any C

(Dt 26,4-10; Sl 90,1-2.10-15; Rm 10,8-13; Lc 4,1-13)

El món fa veure que tot va bé. Però, penso, vivim en un món dur que dissimula fins a extrems inimaginables tota mena de feblesa individual o comunitària i actua com un impostor. I tot és obra de l’ésser humà i tota la Creació n’és víctima. Així, doncs, no va tan bé? Sembla que no va tan bé, perquè el sentiment de preocupació pel futur s’està tornant majoritari, especialment en aquest nostre Primer Món, suposadament privilegiat, que no vol perdre privilegis.

Dimecres vam començar la Quaresma i avui podríem reflexionar sobre com fer front, des del meu cor, a les impostures i temptacions del món. Us proposo fer-ho des del nostre cor individual, sabent que com a individu soc únic i visc situacions úniques. Quaresma: Preparació, rentat de culpes i angoixes, ampliació d'horitzons i d’idees, eliminació de coses supèrflues, aproximació a Jesús… són per això els dies de Quaresma, no?

Però vull dir ja d’entrada que en tota Quaresma hi ha sempre implícit un anunci de Pasqua, en tot repàs de les amargors de l’existència hi ha certesa de salvació, en totes les opressions del cor hi ha una porta petita per a l’esperança certa. Mireu, en aquest inici de Quaresma, un temps per definició trist, em mostro optimista. Per què? Pels efectes de la presència de Déu! Òbviament! Per això no s'hi val a adoptar posats tristos, perquè l'esperança quaresmal és la certesa de la Pasqua. La de Jesús, certament, però també la nostra. I en aquest postulat, en aquest idea, no hi ha espais per a la tristor ni el desencantament encara que cada dia arribi a casa amb la motxilla d’un món fals, ple d’injustícies i accions malèvoles que m’atabalen. Pel sol fet de tornar a dir bon dia i tornar-m’hi a enfrontar, estic experimentant i sobretot promocionant l’esperança quaresmal. I voldria encara tornar a dir-ho: l’esperança quaresmal és la certesa de la Pasqua.

No estic proposant de passar per la Quaresma sense fer res, pensant que com que hi ha l'optimisme de la Resurrecció no ens hem d'entretenir en el camí. L'optimisme del qual parlo no deixa de banda el fet de saber-nos febles o dèbils. S'ha de ser optimista, no il·lús, s'ha de ser una persona esperançada, no una persona sense idees. Si abaixem la guàrdia, si ens entristim, donem espai al maligne perquè ens tempti. I ja sabeu com actua el maligne, no? A través de les persones. Per això la nostra actitud optimista no defuig cap situació dolorosa o perversa. I Jesús ens ensenya a vèncer situacions límit. I és que la gent cristiana és portadora de la llum del Crist Ressuscitat també durant la Quaresma.

Acabo. És en aquest context de Pasqua que hem d’entendre, també, les temptacions: «No pensis en els altres, fes-te ric i poderós, adora el mal, manipula la gent en el teu favor…». La proposta és ben clara: Fes amistat amb el mal i ho tindràs tot. Però a canvi de viure posant obstacles a l’amor, a la solidaritat, a la fraternitat o a les necessitats de les altres persones. Això que acabo de dir fa mal fins i tot només d’escriure-ho. Som gent de Pasqua!