El procés de perdonar

Diumenge VII (C)

(1Sa 26,2,7-9,12-13,22-23; Sl 102,1-4.8,10,12-13; 1Co 15,45-49; Lc 6,27-38)

No descobreixo res de nou si aquest diumenge començo dient-vos que els sentiments dolents i perversos que sovint descobrim en les persones (i també a vegades en nosaltres) no són admissibles des de cap punt de vista. Tampoc són desitjables les accions, pensaments o idees de mal dirigits a ningú. I no ho són malgrat tractar-se d’una maldat que viu amb les persones i que és pròpia de la naturalesa humana, però que sempre és la font inicial dels conflictes i del «mal rotllo». Aquesta maldat innata surt de l’ésser humà per reflectir el triomf del mal i, de pas, tancar les portes al bé. Es tracta d’una maldat que, certament fa nosa a les bones persones; a les que ho són, a les que ho volen ser i a les cridades a ser-ho. En definitiva, el que fem és contaminar el nostre entorn, escampar verí i, tot plegat, com a fruit del mal potencial que nia a l’interior humà. Aleshores, què? Doncs penso que hem de fer-nos conscients del procés, recuperar el benestar interior, fer experiència de Déu i reaccionar de forma sana. I què vol dir reaccionar de forma sana? Allunyar la venjança i allunyar l’exercici del mal encara que ja sabem que no és fàcil, perquè són respostes instintives que busquen compensar el nostre sofriment fent sofrir a qui ens l’ha causat o a d’altres.

Fem un pas més en la nostra reflexió. No fer mal ni desitjar mal a ningú, és propi del perdó. I per fer bé el procés del perdó, no hem de gastar energies en imaginar com serà la nostra venjança, ni alimentar el ressentiment o donar cabuda a l’odi. Res de tot això ha de fer niu en nosaltres.

I encara hem de tenir ben clara una cosa: Certament que tenim dret a la justícia, perquè qui perdona no renuncia al dret de justícia, però fent bé el procés, la ferida sana. Perdonar requereix temps i sensibilitat, comprensió, experiència de Déu i fe en el Pare de Jesús que es va avançar a perdonar-nos.

Abans d’acabar em ve al cap la frase: Jo perdono però no oblido. Té una certa part de raó. I és que perdonar no vol dir oblidar el mal que ens han fet, vol dir recordar-lo de tal forma que no ens faci mal ni a nosaltres ni a qui ens l’ha provocat i que no generi nous sentiments de mal. I qui arriba a perdonar així se sent millor, desitja el bé i renuncia a col·laborar amb la cadena del mal. Per això podem arribar a desitjar el bé fins i tot a qui ens havia fet mal. I avui Jesús ens diu que malgrat que sembli un contrasentit, hem d’estimar fins que ens faci mal. I és cert. A vegades estimar fa mal i sembla una proposta eixelebrada la de Jesús: L’experiència de Déu està lligada al perdó.

Quin repte més bonic tenim: Entrar en la dinàmica d’una cultura del perdó i de la compassió, de la misericòrdia i de saber perdonar sense esperar una paga. Sí. A perdonar se n’aprèn. I tenim una potentíssima cosa a favor: Sabem estimar, i estimar gratis! Qui té la capacitat d’estimar de franc pot veure el secret de la Vida.