No facis por

Diumenge V de durant l'any C

(Is 6,1-8; Sl 137,1-8; 1Co 15,1-11,13; Lc 5,1-11)

L’evangeli d’aquest diumenge està ple de relats de situacions que s’allunyen de l’àmbit habitual de l’experiència o la realitat religiosa. Ens trobem a l’aire lliure, dalt d’una barca, fora de la sinagoga, no és dissabte… en definitiva, són coses que estan en contra del que hauria estat “normal”. Però la gent vol escoltar a aquell Jesús a qui havien rebutjat els seus familiars i amics, que havien insultat els veïns de Natzaret i criticat els mestres de la Llei i notables del poble, i com que el volen escoltar, els hi és indiferent el lloc.

Això se'ns planteja amb la història d’uns pescadors que no pesquen res quan el temps és favorable i que només obtenen una gran pesca quan fan cas a Jesús i van en contra del que la seva experiència els diu. Són aquestes situacions, situades fora del que seria normal, les que criden l’atenció i provoquen conversions, penediment i projectes de futur.

Vet aquí que Lluc acaba aquesta narració amb l'escena de la conversa entre Jesús i Pere que, tot i els seus coneixements de pescador experimentat, havia dit a Jesús que «si ho dius tu» faré el que sembla que és una ximpleria. I Pere reacciona a la gran pesca aconseguida demanant a Jesús que s'aparti, que no s'ho mereix, que és pecador. Pere s'adona de la seva petitesa. Però a aquesta confessió, Jesús respon amb el perdó i amb un encàrrec molt més gran: A partir d'ara seràs pescador d'homes. Pere es va reconèixer pecador. I per què l'Església té dificultats a reconèixer els seus pecats? Per què li costa proclamar que necessita també una gran conversió? O amarar-se d'humilitat? No podem perdre de vista que l'església és Santa perquè viu animada per l'Esperit Sant que ens envia el mateix Jesús, però a la vegada és pecadora perquè els seus membres es resisteixen a aquest l'Esperit. Però atenció! Deixeu-m'ho repetir. El pecat està en els qui formem part de l'Església, no en l'Església; nosaltres el que necessitem és convertir-nos. Davant la realitat que s'entossudeix a mostrar-nos la crisi del cristianisme, que ens fa veure que el poder d'atracció de la nostra Església ha minvat fins a límits preocupants, que ens situa lluny de la capacitat comunicativa que tenia Jesús… davant això, hem de respondre a les paraules de Jesús que em diu: «No tinguis por». Vaja! Us he de confessar que penso que massa cops hem convertit aquesta frase dita per Jesús i que és tan present a la Sagrada Escriptura (surt 107 vegades), en un «fer por». Hi ha massa coses dels membres de l’Església que fan por. I massa gent d’església que utilitza la por per dominar i coaccionar.

I en l’any jubilar de la Fraternitat hem de dir clarament que és en la Bona Nova de Jesús, en l'Evangeli, on es troba la força; no en nosaltres. Hi ha massa reposables encaparrats en el poder, en el lluïment, en la grandesa i en l’elit social; mentre perdem atractiu i, el que sap més greu, mentre perdem credibilitat, ofeguem l'evangeli o renunciem a l'espiritualitat i les accions a curta distància amb els qui ens necessiten. I no s’hi val a xerrar molt, ja que després, el mateix Jesús ens dirà: «Surt de tu això? O t’ho han dit d’altres?» Jesús et dona fortalesa interior i clarividència exterior i amb Jesús dins teu et fas estimar, no reparteixes odi i mal.