Com em presento

La Presentació del Senyor

(Ml 3,1-4; Sl 23,7-10; He 2,14-18; Lc 2,22-40)

Avui és la festa de la Candelera, la Presentació del Senyor; és a dir, la festa de la «Presentació de Jesús al Temple». I com que aquest any cau la festa cau en diumenge, podríem dir que és una festa del Senyor celebrada en el dia del Senyor. Germanes i germans: Com sempre ens passa, tenim moltes cares de la festa, de la litúrgia i de les lectures per a centrar la nostra reflexió. En veiem algunes: 1) Es remarca la continuïtat i alhora el trencament entre Antic i Nou Testament. Certament, Jesús és presentat al temple segons s’estableix a la Llei jueva, però ell vindrà a dur aquesta mateixa llei a la seva plenitud i fer-ho tot nou. 2) Simeó, en veure l'infant Jesús, l’assenyala com la «Llum que es revela a totes les nacions». Certament, Jesús és per a tothom. 3) Per la seva banda, la profetessa Anna, que anuncia el missatge de Déu, proclama que el temple s’ha fet petit perquè ha entrat el rei de la Glòria. 4) Aquesta glòria que proclama Anna significa l’esclat de la grandesa. Pel món jueu la Glòria de Déu es manifestava només entre els murs d’aquell temple i ara la Glòria és Jesús. 5) Jesús és presentat davant Déu des de la pobresa de la seva família, acomplint el ritual dels pobres.

Aquest cop, però, voldria centrar-me en el gest de presentar-se davant Déu. Perquè resulta que no és un acte de pietat o un acompliment normatiu sinó que vol dir acceptar que som de Déu i que, cadascú de nosaltres, som un regal que Déu fa a la Humanitat. Ho vull repetir: Jo soc un regal que Déu fa a la Humanitat! I amb aquesta idea comparteixo uns dubtes per a la reflexió: A qui ens presentem avui? I, encara més important, com em presento jo davant Déu? Aquesta presentació personal davant Déu, m’allibera o m’angoixa, m’apropa a la glòria o al sofriment? Penso en el que hem escoltat a la carta als hebreus.

Com ens presentem davant el Senyor? Ho fem plenament, amb els nostres actes, amb els nostres pensaments, amb les nostres mancances i també amb les nostres indecisions? I la darrera pregunta: Ens presentem davant Déu, davant el Senyor, tal com som? O mirem d’enganyar-lo? Amb això vull dir que qui viu tota la setmana lluny de Déu no pot mudar-se i fer bona cara per acudir a l’assemblea eucarística dominical i presentar-se davant el Senyor, fusionar-se sacramentalment amb Ell i restar amb l’ànima impassible. Perquè si passa això és que qui governa la vida no és l’Amor, no és Déu. No em puc disfressar de bona persona per presentar-me davant el Senyor i exercir la maldat en la meva vida.

I és que a Déu no l’enganyem, senzillament ens enganyem a nosaltres mateixos. Qui es presenta davant Déu amb un vestit de festa que només es posa per quedar bé i fer goig, està alimentant el seu propi dimoni interior.

Però no vull acabar així. Vull lloar i beneir Déu per totes les persones que es passen la setmana fent el bé, portant llum al món, rebent els maltractes del mal i oferint els sofriments al Senyor i, a més, quan arriba el diumenge es presenten davant Déu i li demanen perdó i preguen per les persones que fan mal. Gràcies perquè mantenen la Creació segons els designis del Pare. Amén.