No s'hi val

Diumenge VI (C)

(Jr 17,5-8; Sl 1,1-4.6; 1Co 15,12-16.20; Lc 6,17.20-26)

Pocs anys, per raó del calendari i del cicle lunar que marca la data de Pasqua i les festes mòbils, es poden escoltar a les eucaristies dominicals les lectures corresponents al diumenge VI de durant l’any. Encara menys vegades podem escoltar les que corresponen als diumenges vinents, el VII i VIII. I, pràcticament mai, els toca a les que corresponen al diumenge IX de durant l’any. Vet aquí! No serà fins al 2038 quan escoltarem les lectures del diumenge IX, un fet que ja no es repetirà fins al 2190. He pensat que cal dedicar una estona més ampla a repassar les lectures que, fora de qui assisteix a missa diària o té per costum llegir-les a casa, no escoltarem.

En aquest context, aquest diumenge escoltem el relat de les benaurances de Lluc. Tot i que el relat de les benaurances ens és molt conegut, estem molt més acostumats al text de Mateu, i escoltar Lluc se’ns fa més incòmode a les persones cristianes dels països i societats riques. Lluc, que sembla que pertanyia a una classe acomodada del moment, es fa ben seu el missatge de Jesús i, lluny de suavitzar-lo o amorosir-lo (cosa que avui es fa molt sovint per evitar afrontar la veritat), el presenta de forma més provocativa si cal. I per això hi afegeix les «malaurances». És a dir, a les benaurances dels pobres hi contraposa les malaurances dels rics: «benaurats els pobres… malaurats dels rics». Sí. Benaurats els pobres però, ai dels rics que volen amorosir la maldat. No es pot amorosir la maldat! 

Conseqüència? Que no tothom pot escoltar l’evangeli d’igual forma, ja que el que per a uns és Bona Notícia per als altres és quasi una amenaça i, sempre, una crida urgent a la conversió. No s’hi val. La veritat és la veritat, i la proposta de Jesús és radical.

Preguntem-nos: Com escoltar aquest missatge a les nostres comunitats cristianes? Jesús, clarament, ens posa davant els ulls el que a vegades veiem al nostre entorn social i eclesial: que hi ha una realitat cruel que exerceixen homes i dones que fan sofrir altres persones, que ignoren els pobres i a qui sofreix, que s’omplen les butxaques, que humilien. I aquesta gent és maleïda, és malaurada. Malgrat que es vulgui ignorar. I no s’escapa cap àmbit perquè existeixen i, a vegades, fins i tot actuen en nom de Déu. I això passa a nivell persona, a escala local, comunitària i continental.

Hem de seguir alimentant aquest autoengany o hem d’obrir els ulls i les mans a la realitat? Hem de sortir de l’autocomplaença i endinsar-nos a les necessitats? Ens prendrem seriosament aquella immensa majoria de persones desnodrides espiritualment, físicament, socialment i humanament? No oblidem que aquesta gent és la destinatària de les benaurances de Jesús.

En aquest diumenge, proposem-nos de pensar en descobrir una mica més la importància que tenen els pobres i la pobresa de tota mena per a la història del cristianisme, per a l’Església i per al testimoni i herència viva del Senyor Jesús. Que creixi l’abisme entre rics i pobres és com fer que creixi la vigència de les benaurances i malaurances de Lluc. O ens ho prenem seriosament o potser haurem de començar a plantejar-nos oblidar l’Evangeli. Recordeu? «No podeu servir a Déu i al diner.