El perdó pot canviar el món

Diumenge XXIV (A)

(Sir 27,30-28,7; Sl 102,1-4.9-12; Rm 14,7-9; Mt 18,21-35)

Avui les lectures parlen de perdó. Just falten 10 setmanes per acabar l’any litúrgic, és a dir, entrem en la darrera part del recorregut evangèlic anual, quan se’ns proposen textos per repassar les catequesis de la vida. Ho fem, com sempre, amb les paraules de Jesús. I avui ens parla de com és això de perdonar: Perdonar com Déu vol, equival a destruir l’espiral del mal i ajudar a refer el bé. És alliberar i alliberar-se de l’angoixa i actuar de forma diferent a partir d’aquell moment. I com? Quan jo perdono, estableixo una relació diferent amb la persona perdonada i ella estableix una relació diferent amb mi. Quan perdono i quan soc perdonat de forma sincera i plena, s’estableix una riuada de benestar tan gran que, per força, m’afectarà a mi, afectarà el meu entorn i al món sencer. 

Però... vet aquí! Si el perdó és paraula buida, donat per quedar bé, s’ensorra l’ésser humà a l’abisme de la intranquil·litat i el dubte, de la por i l’angoixa... És quelcom que va acompanyat de la mentida.

Reflexionem junts sobre una cosa: És tan profund perdonar, tractar bé a la gent, entendre les debilitats dels altres, comprendre’n els motius, fiar-se de les bones intencions, apostar perquè allò no torni a succeir, obrir els braços a una renovada amistat... és tan profund que el perdó podria canviar el món. No penseu que l’ésser humà és precisament més humà quan perdona? Perquè aleshores, les relacions són de més qualitat i la vida somriu amablement. En definitiva, som més humans quan sabem reconèixer que jo també faig coses mal fetes.

A més, el perdó té una repercussió social espectacular. Per què? Perquè tot home i tota dona té dret a ser estimat, perdonat i a viure feliçment al costat dels altres... i hi tenen dret fins i tot les persones generadores de mal. Ja sé que no és fàcil parlar de perdó davant tantes mostres de pecat individual i col·lectiu. Sang vessada per no renunciar a la fe, misèria adquirida per l’afany usurer i especulador d’unes quantes persones, violència sense límits entre les persones, assetjament i abusos sexuals, estafes, esclavitud, fam, abús d’autoritat, dictadures, espolis... A voltes entren ganes d’ignorar el que ens ha dit l’Evangeli: Perdonar setanta vegades set, és a dir, perdonar sempre!!

Un altre dia haurem de parlar de la relació entre perdó i justícia humana. Aquí hi ha un conflicte latent: la justícia imposa sancions que volen assegurar una convivència pacífica. L’amor, tot respectant la justícia, cerca el bé les persones i la seva entesa i el perdó fet des de l’amor, establirà una relació entre les persones molt més humana que l’aplicació implacable dels codis penals i les lleis.

Com diu Jesús, qui estima, no posa traves a la pau, allunya la venjança i l’odi, sent una necessitat d’oblidar i alliberar-se de totes les foscors de la seva vida… Aquest perdó pot canviar el món.

Què podria fer jo, Déu meu, per posar més perdó al món?