Detector de Santedat

Tots Sants / Diumenge XXXI (C) / Fidels difunts

(Ap 7,2-4.9-14; Sl 23,1-2.4-6; 1Jo 3,1-3; Mt 5,1-12a)

(Sv 11,23-12,2; Sl 144, 1-2.8-11.103-14; 2Te 1,11-2,2; Lc 19,1-10)

(Is 35,6-9;Sl 102,8.10-18; Rm 14,7-12; Mt 25,31-46)

Entre avui i demà les persones que ens diem cristianes —i que intentem cada dia viure cristianament— tenim molt a celebrar, molt a reflexionar i, conseqüentment, molt a decidir. Se’ns parla de santedat. I no d’una santedat d’altars i de grandesa, ni d’una santedat «post mortem». Se’ns parla de la santedat que viu en el present i en nosaltres. I he pensat que aquest «viure la santedat», avui, té molt a veure amb saber detectar la santedat que hi ha a les nostres vides i al nostre voltant, en saber detectar les falses santedats i en fer pedagogia sobre el que és la santedat en una època difícil. El tercer tema parla de gratitud, cosa que encara que no ho pugui semblar d’entrada, va molt lligada amb la santedat.

Com que això pot fer-se llarg, intentaré resumir, malgrat que el risc és deixar coses a mitges.

Hem de saber detectar la santedat a la vida. A la nostra i a la de les persones que ens envolten i amb les que tenim relació. Ah! I vull deixar clar que no parlo tan sols de persones de fe. Com fer-ho? Podríem dir que santedat és la capacitat de rebre i acceptar l’Amor de Déu i la Bona Nova de Jesús i deixar que la Gràcia actuï en nosaltres i, a través nostre, en l’altra gent. N’hi ha de persones santes, avui? Són detectables les persones que viuen així? Sí. Rotundament. Jo en conec. Hi ha moltes bones persones que transmeten Amor. I ens agrada descobrir-les i gaudir-ne i ajudar-les.

Aquesta mateixa bondat l’hem de saber veure en les persones que ja han mort. Vent aquí la commemoració dels fidels difunts. Es tracta d’aplicar el que hem dit a qui ja és al «cel».

Ens queda saber detectar l’anti santedat, que tampoc és fàcil perquè està molt treballada pel maligne. En el nostre àmbit de fe també es dona. Potser amb més duresa, perquè l’Amor de Déu que reben fa ràbia i no l’accepten. Perquè s’aprofiten de la bondat i l’amor de la gent que practica la santedat, de la gent que no malpensa. Perquè la Bona Nova els produeix urticària i genera perversió. Aleshores la seva vida de fe és mentida, aparença i vanitat que només és utilitzada per fer mal a la santedat. Són detectables les persones que viuen així? Sí. Rotundament. Jo en conec. En aquest cas costa perquè sempre s’aprofiten de la bondat i adulen fins a l’extrem la bona fe. Després llencen com a verí tota l’amargor de no sentir-se estimades, quan la veritat és que Déu les estima, i molt!

Quin és el millor detector de santedat? Sense cap dubte, és la pregària.

Si avui llegíssim les lectures pròpies del diumenge XXI veuríem que el centre és l’agraïment a partir de la paràbola dels deu leprosos guarits per Jesús i per l’únic torna a agrair Déu la seva guarició. El nostre fictici detector de santedat també utilitza l’agraïment pels dons rebuts. La fe rebuda és energia pel detector. Acabo. Ser bona gent cristiana és transmetre l’Amor de Déu, la fidelitat del Senyor i la fortalesa de l’Esperit Sant. Que ho sapiguem fer així i escampar la santedat del dia a dia.