34 rostres i un Transfigurat

Diumenge XVIII (A) (JMJ23)

(Is 55,1-3; Sl 144,8-9.15-18; Rm 8,35.37-39; Mt 14,13-21).

Durant aquesta setmana s’ha celebrat la Jornada Mundial de la Joventut. Avui acaba. Les notícies que us arribaran (que us han estat arribant) a través dels mitjans de comunicació generalistes seran, bàsicament, dades sobre el nombre de persones que hi han participat i que hi ha anat el papa. Alguns destacaran les paraules del papa, d’altres se centraran a parlar del que ha anat malament, es fixaran en el fet que el papa va en cadira de rodes i està justet de mobilitat; altres criticaran el cost o donaran veu als que no hi estan d’acord; d’altres, segurament menys, analitzaran el que és la JMJ des del punt de vista sociològic, fins i tot es gastaran molts minuts en tertúlies estiuenques. Els mitjans catòlics es bolcaran en donar explicacions i analitzar les paraules dites, els gestos vistos, les imatges generades. Ah! I em deixo tota la comunicació que més d’un milió de telèfons mòbils dels assistents són capaços de generar, transmetre i escampar pel planeta. I, vet aquí, encara rebreu, per canals més reduïts, crítiques furibundes i sense ànima de gent d’església que treuen el «cristo gros» de l’odi al papa Francesc, la sinodalitat, l’obertura o el «hagan lío» i us vendran fum i negror en el núvol del Senyor prenent com a base i exemple qualsevol detall. En definitiva podem dir: com passa a la vida: hi ha de tot. Exacte.

Jo hi he anat. I m’agradaria en aquest diumenge que coincideix amb la Festa de la Transfiguració del Senyor, fer-vos participar, no dels grans esdeveniments, que podeu veure al YouTube dels mitjans o de la mateixa JMJ, sinó que voldria compartir amb vosaltres la meva pròpia visió. Per això ho he titulat 34 rostres i un Transfigurat. Podeu captar per on vaig i crec que no caldria dir gaire cosa més. Destacar una trobada de 34 persones d’entre un oceà d’un milió dues-centes mil, és de tal insignificança com ho pot ser esmentar el gra de sorra d’una platja. Però, no ho és, us ho asseguro. I m’agradaria transmetre-us que aquest fet, aquest gest, és el més important de tota la JMJ. Ho és perquè pertany a l’encontre de cada persona amb el Transfigurat Jesús, i ho és perquè aquest gest minúscul s’ha repetit aquests dies en multitud de moments. He vist rostres humans de joves transfigurats en rostres d’amor, de compassió, de tendresa, d’admiració per la Creació, de passió pels companys.

Aquests dies s’ha fet realitat l’evangeli de la Transfiguració en els rostres de les noies i nois, dels joves que han passejat Crist pels carrers de Lisboa. Rostres humans que revelen la Transfiguració del Senyor.

I, sense allargar-me gaire més, que aquí el temps va molt buscat: Hem pensat molt en els que cadascú de nosaltres ha deixat a casa. S’han tingut molt en compte les absències, s’ha pregat molt per l’amor. Aquí s’ha estimat molt en la distància, en la dificultat de comunicar-se fàcilment i en l’anhel de retrobar-se amb el rostre transfigurat de qui hem deixat a casa, al grup o també a la feina.

Que aquests rostres transfigurats, quan dilluns baixin de la muntanya, mantinguin i encomanin la claror de Jesús, el Senyor, i transmetin al món que l’essencialitat del missatge no està en les estadístiques, ni en les grans masses de gent; està a transfigurar el rostre i la vida de cadascú per assemblar-se a ell i explicar a tothom la realitat anomenada Regne de Déu.