No saps amb qui parles!

Diumenge III Quaresma (A)

(Ex 17,3-7; Sl 94,1-2.6-9; Rm 5,1-2.5-8; Jn 4,5-42)

Dissabte matinada. Davant l’ordinador repeteixo més o menys fidelment el ritual de cada setmana. Llegeixo les dues lectures i el salm de forma pausada. Sempre hi ha una cosa que em crida l’atenció i que reconec com a nova. Vaja, el mateix que passa a la vida: Si la vius atentament, sempre hi descobreixes quelcom de nou que et crida l’atenció, sempre hi descobreixes persones, situacions i propostes noves. I avui, en llegir l’evangeli m’he fixat en aquesta expressió de Jesús: «Si sabessis qui és el que et demana que li donis aigua!». I m’ha recordat l’expressió que ahir mateix vaig escoltar en una conversa en la qual participava: «Veig que no sabeu qui soc jo», ens va dir un dels participants. Doncs no, no ho sabíem. Com tampoc sabia la samaritana qui era Jesús, aquell home estranger, com no sabem la gran majoria de les coses, ni coneixem la gran majoria de les persones, ni ens sabem les seves obres, les seves vides… Davant aquests pensaments, us proposo reflexions per aquest tercer diumenge de Quaresma.

La primera. La confiança de saber que sempre es pot descobrir un tresor amagat en una persona que no coneixem. I com s’expressa aquesta confiança? Estant pendents d’allò que podem rebre, no tenint prejudicis i amb el convenciment que el nostre cap i el nostre cor sempre tenen set de nous coneixements, de noves experiències, de noves bondats.

La segona. Des de la nostra clau cristiana, hem de saber que darrere cada persona hi podem descobrir una proposta de Déu. És difícil. És, a voltes, impensable; però personalment penso que és cert. Com arriba Déu a tu? A través de les persones, de la seva Creació, dels esdeveniments, de la Vida… Al cap i a la fi, és el que relata la samaritana quan coneix aquella persona nova que li canvia el sentit de la vida.

Ja sé que es pot dir: «I si aquella persona és portadora de mal?» Doncs també et pot ajudar, perquè t’ensenyarà a tractar el mal i a tractar amb el mal, t’ensenyarà a admetre la seva existència i et farà aprendre pautes per a descobrir-lo i superar-lo.

La tercera. Quan algú ens diu la frase del títol: «No saps amb qui estàs parlant!», normalment ho relacionem amb una situació de domini, en el que aquella desconeguda t’està dient que està per sobre de tu, que et dominarà o que podria exercir aquest domini en tu. En el cas del relat evangèlic l’expressió no és d’aquest tipus. La desconeixença de qui és l'altra persona ens pot ser salvació, com en el cas de la samaritana. Qui no sabem qui és, pot posar al nostre abast un bé.

Encara una quarta reflexió. I a l’inrevés? Què passa quan qui està parlant amb nosaltres no sap qui som? Ho hem experimentat, segur. T’adones que aquella persona no coneix la teva vida, les teves habilitats, els tus coneixements. I tu, potser sense saber-ho, estàs en la cruïlla d’oferir-li el que ets i obrir-li els ulls o situar-te per sobre amb aquell «no saps amb qui estàs parlant!» per situar-te per sobre, perquè saps una cosa que ella no sap.

(Deixeu-me fer un kit-kat. En veu baixa i lletra petita. Aquesta darrera expressió em demana que un dia parlem de què s’amaga darrere les persones que centren la seva vida en la possessió d’informació la més exclusiva possible.)

Aprenem on hi ha la diferència mirant Jesús. Ell acaba la frase amb l’oferiment més sublim: «… t’hauria donat aigua viva».