Llum i sal. Mirar i tastar

Diumenge V (A)

(Is 58,7-10; Sl 111,4-9; 1Co 2,1-5; Mt 5,13-16)

Parlem de la llum. Imaginem qualsevol espai, conegut o desconegut, és igual. Una habitació, un camp, una platja, una muntanya, el que vulgueu. Però aquest espai l’heu d’imaginar a les fosques: És a dir de nit o amb la llum apagada. A les fosques, del tot. Ara imagineu el mateix espai amb la llum encesa o a ple dia. I, finalment, la pregunta: Del lloc o espai que heu imaginat, el fet d'estar il·luminat, hi ha canviat alguna cosa? L’exemple més fàcil: El menjador de casa vostra varia en algun a les fosques o amb llum? Els mobles continuen al mateix lloc, des del més ínfim detall, tot està igual amb llum que sense llum. A la platja o a la muntanya, a qualsevol escenari: tot està igual. Els arbres són els mateixos, les pedres i les onades… Què hi canvia en aquell espai pel fet d’estar il·luminat? Apa! Pensem-hi.

Ei! No feu trampa! No és acceptable la resposta: «Hi canvia que ara veig les coses!» No serveix aquesta resposta perquè estem parlant de la llum, no de mi, ni de tu. I és que la llum, no hi afegeix res al que ja existeix. Doncs què? La llum ens permet veure les coses, les persones, les accions i els esdeveniments amb sentit i, el més important, ens permet viure en aquell lloc amb més sentit. Caram! El que fa la llum!

Fet aquest primer pas, ara llegim l’evangeli i escoltem: «Sou la llum del món!». Què ens demana Jesús? Penso que ens demana que la nostra presència a la vida sigui semblant a la presència de la llum al món: omplir la vida de sentit i de possibilitats sense pretendre ser protagonistes de res. I això es fa sent present en el món a l’estil de Jesús.

Per acabar d’explicar-ho tot plegat, hi va molt bé l’altre exemple, el de ser sal del món. La sal actua, podríem dir, des de l’anonimat: no es veu, no s’aprecia en un aliment. Però quan n’hi ha poca o massa, aleshores ens recordem de la sal. Podríem dir: el que importa no és la sal, sinó el menjar; la sal només ofereix la possibilitat i ens permet l’aliment agradable.

L’Evangeli d’aquest cinquè diumenge de durant l’any, ens assenyala exactament quina és la missió de la persona cristiana, avui. I ho fa des d’aquests dos signes de la llum i la sal. Perquè la nostra missió és ser sal que dona raó a la Vida i llum que possibilita la Vida. Repeteixo: Quina és la missió avui, a casa nostra? Doncs, tot assimilant que la nostra presència com a persones cristianes al món ha evolucionat des de la premissa sociològica del «tothom és cristià» cap al «tothom és ateu», l’existència de les persones cristianes, com tu i jo, és la forma com Déu es fa present. A la Vida, s’hi fa present en la Creació, a la humanitat s’hi fa present a través nostre. Nosaltres il·luminem i salem el món amb l’Evangeli de Jesús. Reitero, amb l’Evangeli de Jesús, no amb la doctrina ni amb un sistema dogmàtic i reglamentari.

I si ho fem, podrem fer-nos nostre l’exquisit text d'Isaïes que hem escoltat: «si no intentes fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit; si dones pa a qui passa gana, s’omplirà de llum la teva foscor i el teu capvespre serà clar com el migdia». Així, ho voldria per tu i ho desitjo per tots nosaltres. Amén.