Déu no és imparcial

Diumenge XXX (C)

(Sir 35,12-14.16-18; Sl 33,2-3.16,18-19,23; 2Tm 4,6-8.16-18; Lc 18,9-14)

Quan parlem de justícia, els éssers humans ens remetem als conceptes d’imparcialitat i equitat, però sempre ho fem en referència a l’acompliment de les normes establertes en aquell moment i en aquell lloc. La justícia té a veure amb la vigència d’un consens que és la llei que s’ha d’acomplir; i ens és tan important, que fins i tot ens referim a la Justícia com quelcom que té identitat pròpia i li posem adjectius, cognoms i matisos: justícia social, justícia econòmica, la justícia ha resolt...

En el llenguatge religiós, a la filosofia i en l’aprofundiment teològic, ampliem aquest concepte de justícia i ens hi referim com a virtut moral segons la qual pensem i actuem d'acord amb el dret i a la veritat.

Tot això, que és innegociable quan parlem de justícia al nostre món, Déu no sembla practicar-ho de la mateixa forma. Ho dic perquè Déu s’allunya del nostre concepte humà de justícia. Déu escolta les súpliques i fa justícia a qui li clama des de la pobresa, la humiliació, l’abús o la mancança, però no atén de la mateixa manera a qui demana justícia perquè la llei l’empara! En aquest sentit, Déu no és imparcial. Deixeu-me explicar-ho d’una altra manera: Nosaltres diem: El que és just és tal cosa i el que és injust és tal altra perquè està escrit, és la llei, són els costums i les normes... i, un cop analitzat, la Justícia es decanta a favor de qui té raó en virtut de la llei i les normes del moment. Però Déu diu: Jo faig justícia a qui acut a mi des de la pobresa, malgrat que les normes no l’emparin. Ho vieu? Déu no és imparcial.

Aquest diumenge és el diumenge del Domund, és a dir la jornada mundial per a les missions. I se m’acut veure les missioneres i els missioners com a una mica els portaveus d’aquesta justícia que s’allunya de la humana i s’apropa a la de Déu. Serien com els agutzils de la justícia de Déu que s’apressen a dir, a qualsevol lloc del món, que Déu té una forma diferent de veure les coses. I quan una missionera o un missioner, a qualsevol lloc, s’apropa on hi ha necessitats i, passant per alt la justícia humana, ajuda a les persones a sobreviure al mal, a l’explotació i a les injustícies, s’estan significant al costat de la Justícia de Déu. Al costat d’aquella justícia que no és imparcial, que sempre està al costat de qui és feble, explotat o menystingut. Tota aquesta gent, aquí i en terreny de missió, sap portar a l’extrem un fet cabdal que, per acabar, intentaré explicar.

El símbol de la justícia és una dona amb els ulls tapats per allò de la imparcialitat. Però Déu no ho és, d’imparcial, no tanca els ulls perquè sap bé les injustícies que es cometen contra la debilitat i, vet aquí, la seva Misericòrdia fa que sentenciï a favor dels pobres. Que Déu no sigui imparcial és un escàndol, perquè ens recorda que la nostra societat funciona a l’inrevés: la justícia afavoreix a qui és dèbil. Com no es posarà Déu a favor de qui no es pot defensar? Ja fa bé Jesús de recordar, amb les paràboles, que són els éssers més desvalguts i els éssers descartats els que ocupen el cor de Déu. Vet aquí la Missió.