Crida al canvi

Diumenge XXXI (C)

(Sv 11,23-12,2; Sl 144, 1-2.8-11.103-14; 2Te 1,11-2,2; Lc 19,1-10)

A vegades, amb les nostres reflexions, homilies i explicacions dels textos evangèlics dels diumenges, donem a entendre que Jesús no estima la gent rica o poderosa, ni la que ostenta posició social o es fa servir amb abusos... Ho il·lustro amb exemples dels textos de l’evangeli de Lluc que hem resseguit aquest any que acabem.

Lluc no s’està de fer-nos veure com Jesús defensa la gent pobra, s’apropa a les necessitats i fa costat a la gent rebutjada o exclosa, però ens presenta una forta oposició i crítica al poder i a les riqueses. Uns exemples? Primer. En el Magníficat. «Dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se'n tornen sense res» (1,51-53). Segon. Quan ens presenta Jesús criticant durament la gent rica i poderosa al sermó a les multituds: «Ai de vosaltres, els rics! [...] Ai de vosaltres els qui aneu tips! [...] Ai de vosaltres els qui rieu!» (6,24-26). Tercer. L’episodi del pobre Llàtzer i el ric Epuló, que acaba irremeiablement a l’infern: «Arribat al reialme de la mort, enmig de turments...» (16,23). I encara em ve al cap l’episodi del ric que marxa trist perquè no es vol desprendre del que té: «Ven tot el que tens i dona-ho als pobres [...] Després, vine i segueix-me. Quan va sentir això es va posar trist perquè era un home molt ric» (18,18-23). I hi trobarem molts més exemples en les paraules de Jesús als fariseus, als homes de llei, als rics, als que «tenen poder sobre els altres». De tot això en podem concloure fàcilment que la gent rica no es pot salvar.

Però aquest estil avui es trenca amb Zaqueu. I com? De la manera més senzilla. Jesús entén la situació des de la fe i tracta aquell ric cap dels publicans com a una persona i el crida pel seu nom perquè també «és fill d’Abraham» (19,9b); els deixebles, en canvi, guiats per la ideologia i l’aplicació de la llei, el menyspreen i l’anomenen «pecador» (19,7b). Tota la gent que segueix Jesús reacciona amb escàndol. Vet aquí! L’havien aplaudit per les seves crítiques als rics, però que pugui ser seguidor de Jesús, això no és possible. I és que Jesús no li diu a Zaqueu que el convidi a sopar, li demana d’allotjar-se a casa seva, és a dir, li demana una cosa personal. Aquí fa el tomb la història i passa a ser com a les paràboles de l’ovella o la moneda perdudes o fins i tot la del fill pròdig. Perquè la resposta de Zaqueu suposa un canvi radical i dur. Això és el que vol Jesús. Perquè el que era fàcil era criticar Zaqueu... i aleshores Jesús hauria rebut altre cop l’aplaudiment incondicional de la seva gent... mentre Zaqueu hauria continuat explotant al poble. Jesús crida Zaqueu a canviar de mentalitat, a convertir-se radicalment.

Acabo. A Zaqueu, a tu, a mi, a tothom crida Jesús al canvi. Una crida que es produeix de forma reiterada, com quan hem d’actualitzar les aplicacions o els sistemes operatius dels nostres ordinadors; no n’hi ha prou en actualitzar-los un cop i ja no pensar-hi més. Tanmateix, cal estar en estat de conversió constant. Sempre Jesús pot passar per la teva vida i allotjar-se a casa teva. I si la cosa es desmarxa molt... doncs reset i a tornar-hi.

Vet aquí la nostra reflexió a quatre setmanes de l’Advent. Jesús explica que Déu sempre considera una persona com algú que pot acarar, en la seva vida, un canvi radical i una conversió salvífica. Rellegiu el text de la primera lectura del fantàstic Llibre de la Saviesa (11,23-12,2). Molta gent pensa que el Déu de l’Antic Testament és cruel, però en llegir aquest text veurem com Déu és com el que ens ha detallat Jesús.