Tan lluny, tan a prop

Diumenge II de Pasqua C

(Ac 5,12-16; Sl 117,1-4.22-27; Ap 1,9-13.17-19; Jn 20,19-31)

Sovint fem servir expressions com «tan lluny com està i tan a prop com la sento», en referir-nos a una persona per expressar la proximitat malgrat que es trobi lluny o no hi hagi cap possibilitat de veure-la i parlar o interactuar amb ella. Una cosa semblant passa amb esdeveniments, llocs o circumstàncies amb les quals ens sentim units molt estretament, malgrat que no hi participem. Poso per exemple el funeral del papa Francesc, que tanta gent ha seguit per la televisió o la ràdio i que s’hi ha sentit molt propera.

La Pasqua que aquest diumenge, últim dia de l’octava, estem celebrant, m’ha portat a pensar en el fet que l’experiència que tenim de la presència del Senyor ressuscitat a prop nostre és, ben bé, aquesta vivència espiritual que ens mou a un sentiment de tanta proximitat que el sabem entre nosaltres. Això ho sabem fer i viure. Sabem notar en el nostre cor aquesta experiència de qui està amb nosaltres malgrat que estigui lluny. Em sento proper, en comunió, amb qui està lluny, perquè l’amor tot ho relliga i perfecciona. I encara posaré un altre exemple per aproximar-nos a la meva reflexió d’aquest dia: Ho faig amb una pregunta: No hi ha una proximitat especial amb qui hem estimat profundament a la nostra vida i que ja ha mort? Són, totes les que he dit, constatacions de la nostra capacitat de comunió espiritual amb la Creació, els altres i amb Déu. Tenim la capacitat de sentir amor malgrat la distància.

Penso que això és l’experiència pasqual. Aquesta és una experiència de Vida, no de mort, ni de llunyania, ni de separació.

Segurament ens plantejarem i ens plantejaran dubtes. Sempre al voltant de les persones que diuen que han vist al Senyor, calen proves, perquè una cosa tan extraordinària no pot creure's així com així… Sentir-se a prop del Crist, parlar amb ell, viure en comunió amb Déu és cosa de la fe que prové de la lectura de la seva paraula, de la interiorització del seu missatge i del testimoni dels seus seguidors i les seves seguidores.

L’evangeli d’avui ens presenta Tomàs, que necessita veure Jesús, parlar amb ell i veure’l personalment per fer-li confiança. Així som a vegades nosaltres. Clar. Si Jesús vingués a casa meva, truqués a la porta i es presentés, em mostrés les mans i el costat i fes uns quants miracles per solucionar-me la vida, ja no em caldria res més. Ja sabem que això no funciona així. Jo, que tinc la capacitat d’estimar, experimento al Senyor des de la meva capacitat de comunió espiritual i, l’experiència i la fe em fa afirmar que Ell és aquí amb mi. Com aquella persona de l’exemple del començament que és lluny, però que soc capaç de sentir, tocar i viure com si m'estigués parlant i acompanyant.

Acabo amb una altra de les frases de l’evangeli d’avui: «No tingueu por!». No tinguem por de dir que el Senyor és amb vosaltres. No com un fantasma, sinó realment. Ens ha deixat el seu esperit, Ell és amb nosaltres i ens envia.