M'estimes?

Diumenge III de Pasqua (C)

(Ac 5,27b-32.40b-41; Sl 29,2.4-6.11-13; Ap 5,11-14; Jn 21,1-19)

No sé com haurà estat la vostra setmana, si us han convidat a dinar o sopar, si heu tingut èxits o fracassos, bones o males notícies. Segurament una mica de tot, com a l’episodi d’avui de l’evangeli, com a la vida. I quantes vegades durant aquesta setmana us ha sortit del cor dir un: «T’estimo»? En aquest matí del temps de Pasqua, mentre escric això, he pensat en el fet que em sembla molt més bonic dir «t’estimo» que no pas preguntar: «m’estimes?». Per què ho dic això? Doncs perquè em sembla molt més profund i més tendre i més revelador saber-se estimat. I si jo em sento estimat profundament em sortirà de forma espontània i natural i del fons del cor, dir «t’estimo». Més que preguntar-ho. No em cal preguntar-ho, ja ho sé. Perquè així ho sento dins el meu cor. Les autèntiques relacions entre persones no precisen preguntar, necessiten dir-ho.

La Pasqua va d’estimar. Això ja ho sabem. Va d’estimar perquè és la conseqüència natural de l’Amor de Déu.

En aquest context us proposo que ens prenguem la nostra trobada dominical com la convidada que ens fa Jesús després d'aquesta setmana, hagi estat com hagi estat. Com ho va fer amb els deixebles i la gent que el seguia i que encara mantenien encesa aquella flama del Senyor a qui havien acompanyat durant tres anys. Jesús ens hi convida i ens posem a parlar. Aleshores Jesús inicia una conversa sobre l'amor i ens pregunta si l’estimem. Vaja! Ja he quedat malament amb els meus pensaments, perquè acabo de dir que no cal preguntar si m’estimen. Alguna intenció hi ha en la pregunta del Senyor. Serà que m’he de preguntar si em sento estimat per Déu? Sentir-se estimats per una persona pot ser més constatable, em genera benestar, em fa sentir a prop d’aquella persona, em dona seguretat, em fa estar viu… Aleshores, sentir-me estimat o estimada per Déu com em fa sentir? Potser això és el que vol Jesús quan m’ho pregunta. Em sento estimada per Déu? Em sento convidat per Jesús?

Respondre a aquesta pregunta serà la nostra reflexió d’aquest tercer diumenge de Pasqua. Nosaltres, en aquesta trobada de l'eucaristia, ens hem de sentir amablement interpel·lats per Jesús que ens pregunta si l'estimem. Contestem-li amb sinceritat i senzillesa encara que sovint no se'ns noti o se'ns noti ben poc!