Amor que cura

Diumenge IV de Pasqua (C)

(Ac 13,14,43-52; Sl 99,2-3,5; AP 7,9.14b-17; Jn 10,27-30)

Aquest és el diumenge del Bon Pastor. Una bona manera de rebre al nou bisbe de Roma. En primer lloc, peguem pel papa Lleó XIV. Aquests dies els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’estan posant les botes sobre la figura del papa Lleó XIV. Li treuen la seva història, les llums i, no patiu, ja li buscaran les ombres. Els anticatòlics escombren cap a casa confonent bous i esquelles i escopint les seves habituals malparleres. Els que són més papistes que el papa ja critiquen que sigui tant de la corda del papa Francesc, el que va dir… Nosaltres donem gràcies a Déu i preguem per ell. Perquè el papa de Roma no és «el qui mana», és el qui porta el Crist al món. Perquè ens agradi o no, és l’Esperit Sant, present des del dia de Pentecosta a la seva Església, el que l’ha triat. I nosaltres som Església i som gent pasqual. Hem de creure’ns que l’Esperit Sant és qui guia l’Església. La de Roma i la d’aquí. A Roma tenen al papa, però nosaltres tenim el rector, els pastors. I ens tenim els uns als altres.

Dit això, reflexionem entre tots aquest diumenge quart de Pasqua, ara i aquí. Us proposo que pensem en l’evangeli del Bon Pastor, el que acabem d’escoltar i ho fem des de la perspectiva de les mal anomenades ovelles, és a dir, de nosaltres. No parlem del pastor, ni de Jesús, ni dels pastors de l'Església com es fa habitualment. Parlem de les ovelles. Parlem de nosaltres.

Fe, seguiment i confiança. Aquestes són els sentiments que sorgeixen quan hom se sent estimat i, aquests mateixos sentiments, generen les propostes a estimar. Ens sentim estimats i, en el nostre cor, aquesta estimació es transforma en confiança, seguiment i aprenentatge per saber també estimar. Però, la realitat és que no tots els cors accepten l’ensenyament, la confiança i l’estimació. Ens agradaria que l’estimació fos universal, això no obstant, no ho és. I davant la situació, és fàcil fer-se una terrible pregunta: És que és possible no saber estimar? És possible no voler o no poder estimar? I, encara, una terrible pregunta: És que és possible ferir germans i germanes per incapacitat d’estimar?

Una terrible pregunta! Personal, individual i també comunitària, social... I a vegades, una terrible resposta. Sanar el nostre cor perquè pugui estimar cada dia millor. No es tracta de més, es tracta de millor.

El nostre tarannà cristià ha de proposar amor i ha de generar amor. I estimar és sempre una aventura, que en el cas de les persones cristianes, hem estat convidats a fer-la amb Jesús. La proposta d’estimar la trobem en Maria. La que va estimar més Jesús, la que es posà en mans de Déu. Ella ens és model per afrontar aquesta urgència de manca d’estimació que hi ha en el món. Com fer front a les persones que fereixen perquè no saben estimar? I aquí la pegunta definitiva: Està a les nostres mans? I la resposta és ràpida: Sí. És un compromís pasqual.

L’estimació és bàlsam, no ho dubteu. És bàlsam que amoroseix fins i tot l’odi i les males intencions. I, a la llum de l’evangeli del Bon Pastor, el que cal és deixar-se anar, oferir a Déu fins i tot les nostres ferides pròpies o les que ens fan.

Des del punt de vista de les ovelles, escampar estimació és possibilitar acabar amb els conflictes personals, globals, perversos que ens allunyen de ser éssers humans.