La Pasqua de cada dia

Diumenge de Rams (c)

(Is 50,4-7; Sl 21,8-9.17-20.23-24; Fl 2,6-11; Lc 22,14-23,56)

Hem començat ja la Setmana Santa. En el fons, el que farem és passar-nos tota una setmana presentant la fi del Senyor, els darrers dies de Jesús. Repassarem allò que el portà a la mort i la seva reacció davant aquesta circumstància fatal, a la qual, com a ésser humà, es va haver d’enfrontar. I Jesús es va enfrontar a la mort exactament igual que ho haurem de fer nosaltres un dia. Tothom, clar. Per això, us proposo una reflexió tardorenca, en aquest vespre de múltiples Via Crucis a les nostres comunitats. Ho podem fer des de la disbauxa que suposa el Diumenge de Rams, una de les poques ocasions en les quals les esglésies lluen fictíciament una aglomeració de persones. I podem fer-nos moltes preguntes tot suggerint-vos una mirada des de la fe de cadascú. Perquè en definitiva, creure en un Déu Totpoderós ens fa més difícil el problema de la mort i del mal, perquè ens fem aquelles preguntes reiterades: «Per què Déu no ajuda?», «Per què permet les desgràcies?». Penso que aquest plantejament de dubte que sorgeix una vegada i una altra, entre creients, no-creients, gnòstics i ateus, fa minvar el misteri de Déu i va reduint-lo a quelcom irracional i, per tant, no admissible.

Però l’Evangeli, ho sabem, fa miques la idea d’un Déu omnipotent i amb superpoders. Des del naixement fins a la mort, Déu viu la més crua i nua experiència humana. Per això, el fet d’un Déu vivint la total humanitat, trenca amb la creença d’un Déu que resol problemes. Jesús els va sofrir els problemes. Vet aquí l’immens valor del gest del Senyor que s’ajup a rentar els peus de la gent que anava amb ell. Una cosa inadmissible, perquè la seva i la nostra humanitat es resisteix a admetre una cosa així.

I, encara, un pas més. Si podem acostar-nos una mica a entendre la divinitat d’aquesta manera, entendrem que, de la mateixa manera com per Nadal diem que hem d’arribar a veure un Nadal a cada moment, ara que ens trobem a les portes de la conclusió de Nadal, també haurem d'estar en disposició de veure una Pasqua a cada moment.

Busqueu moments pasquals en les vostres vides. Ara mateix, fent un petit esforç: Quin esdeveniment, quina situació, quina persona ha estat Pasqua a les vostres vides? Ho heu viscut com una veritable Pasqua? O us heu resistit a veure els signes pasquals en coses tan mundanes? Us heu sentit ressuscitats i ressuscitades per Déu en aquests esdeveniments, en aquestes situacions o per aquestes persones? Tastar això és entendre aquesta forma tan peculiar de Déu de fer-se com nosaltres, per ser com nosaltres i permetre, així, que nosaltres puguem tenir accés a Ell. Aquesta serà la nostra Pasqua definitiva, cert. Però Déu ens va presentant pasqües al llarg de les nostres vides.