Girar la vida com un mitjó

Diumenge XVIII (B)

(Ex 16,2-4.12-15; Sl 77,3-4,23-25,54; Ef 4,17,20-24; Jn 6,24-35)

Totes les lectures d'avui tenen un rerefons que ens porta a pensar en la confiança que suposa la fe. Però també veiem en els textos, que les persones exigeixen, penso que erròniament, que aquesta confiança es pugui recolzar en les proves i porti incorporada una assegurança de rendibilitat de la fe. Per això es fan qüestionaris que assegurin l’acompliment de les expectatives: Com la gent que escolta Jesús i li demana proves del que fa: què pots fer?, quina autoritat tens?, on eres?, com has arribat?, et buscàvem!

Recordeu diumenge passat? Venim de la multiplicació dels pans i els peixos: La gent ha menjat i, en l'eufòria del moment fins i tot volien fer-lo rei! El buscaven per interès. I Jesús es queixa: «No em busqueu perquè hàgiu vist senyals, sinó perquè heu menjat i quedat saciats». Estaven molt lluny del canvi (la metànoia) que demanava Jesús.

I vet aquí, les lectures parlen directament als cors d’aquest canvi que el Senyor assenyala sempre com a necessari. Perquè, a vegades cal fer a la vida un gir, cal girar-la com un mitjó. Pot passar que no ho vegis, que no t’atreveixis, que no tinguis valor o que no et vegis amb forces. Però Jesús ens demana sempre aquest canvi.

No tots els aspectes de la vida ens són agradables, ni tots els aspectes que giren entorn la nostra fe són plaents, ni totes les nostres accions són exemplars, ni tan sols tot el que passa o ens passa, necessàriament ens omple. A vegades és a l’inrevés. I quan apareix l’angoixa i quan cerques la veritat, i quan li demanes al Senyor que t’ajudi, sempre t’arriba una paraula de canvi: Elimina allò que enterboleix la teva vida, foragita allò que enfosqueix la teva fe, allunya’t del mal i de qui fa mal a tu o als teus germans i germanes, no defalleixis perquè Jo estic amb tu.

Perquè hi ha una dimensió de l'existència que va més enllà de tenir molt, dels doctorats, títols, càrrecs i poder, de l’experiència de tenir súbdits a qui oprimir, de rebre lloances per les injustícies, aplaudiments pels abusos o premis a la indiferència. En definitiva, això només dona un instant de plaer. I, com totes les drogues, cada dia en necessites més. I acabes trepitjant, maltractant i creient-te, erròniament, que està en possessió de la veritat. Això li passa a la gent que es pensa que Jesús està al seu servei i que no prega a Déu, sinó que li exigeix el que li pertoca.

Davant això, Jesús diu que hi ha un aliment que no es fa malbé. Hi ha una situació de benestar que, tot i que no elimina sofrences, dona vida eterna i és penyora del canvi que ens demana personalment.

Ho veieu? Cal saber decidir-te a girar la vida com un mitjó. Quedar-te només amb l’Amor (aquell que comença per A), quedar-se amb la Vida (la que comença per V) i resoldre apropar-se més a Déu a través de Jesús, que és el Pa de Vida. Ni el mannà, ni el de la multiplicació, ni les històries de venedors perversos. Hi ha un pa que ve de Déu, es reparteix gratuïtament i és el pa que alimenta tots els canvis a la Vida. Girar la vida com un mitjó per netejar-la i quedar-te amb el que és bo de debò.

Avui nosaltres a quatre mil anys vista no podem murmurar contra Moisès com van fer els hebreus, ni a dos mil anys vista no podem murmurar contra Jesús perquè ens multipliqui més pans… Avui murmurem perquè Déu no dona resposta satisfactòria a les nostres mancances.