Conviure amb la temptació

Diumenge X (B)

(Gn 3,9-15; Sl 129,1-8; 2Co 4,13-5,1; Mc 3,20-35)

Avui va de temptacions. Tot i que el concepte temptació té un significat molt ample, als textos de la Paraula de Déu es presenta com a una prova de Déu per mesurar la fe, com una seducció del Maligne a fer el mal o com una acció de l’ésser humà que tempta Déu posant en dubte el que és. Així, a l’Antic Testament, la major part de les vegades, la paraula temptació presenta Déu provant el poble escollit, i serveix per a formular la moral i la vida religiosa d’Israel, dona resposta a la presència del mal i explica com aconseguir la perfecció. Al Nou Testament la temptació allunya del seguiment de Crist. El Maligne apareix en el moment en el qual el dolor, la persecució o el perill posa a prova la fe o instiga a fer el mal.

Jesús a l’Evangeli presenta la temptació com a l’acció del Mal en la vida, les perspectives i l’activitat de les persones. Perquè ningú viu aliè a les temptacions, ni el mateix Jesús. Recordeu el desert? L’únic que hem d’aprendre és saber descobrir què és o qui és el que ens ha dut a la situació de temptació, saber descobrir-ho immediatament i posar-hi remei.

Arribats aquí, reflexionem. Cadascú amb la seva consciència. En primer lloc, som prou conscients que la font de la temptació són les persones, les situacions creades per aquestes i els estereotips socials? I som conscients que la nostra pròpia feblesa és la porta d’entrada del mal? Doncs, si és així, les meves paraules, el que jo faig o dic, les meves actituds, les meves opinions i les meves decisions poden ser motiu perquè d’altres caiguin en el mal, no? Difícil reflexió perquè fem cadascú. Sí, ja sé que també les nostres actituds, opinions o decisions poden servir d’exemple salvador, però jo he de treballar la reflexió en dues direccions: no caure en el mal i no ser objecte que altres caiguin. Aprofundim-hi

I, en segon lloc, us proposo que pensem en el fet que, potser, jo soc feble i tinc una disposició a caure més fàcilment en la temptació que d’altres persones. Aquesta segona qüestió és la base de l’autoexamen, de la revisió de la meva vida, de la pregària, de la confessió, de la direcció espiritual. Hi ha mil camins per redreçar les meves febleses i tots comencen en el meu cor.

On fa cap aquesta mena d’excursió reflexiva que suggereixo? Cap al meu interior. A la profunditat de la vida. Allí podré reforçar la capacitat de pensar abans d’actuar, saber recolzar en la fe les meves decisions, saber valorar què hi ha en la meva vida que pugui ser temptació per altres i a prestar atenció a descobrir el mal amagat darrere les situacions i les persones que semblen xais i no ho són.

Si perdo el contacte amb la meva interioritat, faig coses sense sentit, visc d’impressions superficials, perdo capacitats i se m’escapa el respecte. Per què? Perquè passo a situar-me al centre. Avui que hem parlat de temptació, proposo el treball interior per evitar temptacions, per evitar ser motiu de temptació i per evitar temptar a Déu.