La utopia d'estimar

Diumenge VI de Pasqua (B)

(Ac 10,25-26,34-35,44-48; Sl 97,1-4; 1Jn 4,7-10; Jn 17,11b-19).

Em provoca tristor veure una persona humiliada, amb el cap cot, amb llàgrimes als ulls i ràbia al cor davant una altra persona. No hi puc fer més; no m’agrada. Sempre que ho veig penso en el camí que ens falta per ser realment humans amb una sana relació entre iguals. Ningú s’hauria de sentir obligat a abaixar els ulls davant ningú, i cap llei —escrita o no— hauria d’exigir acatament, submissió o adoració. La narració de la visita de Corneli a casa de Pere que hem escoltat avui, i la reacció d’aquest en veure que es prostrava davant seu és una meravella de declaració de respecte: «Alçat, que soc un home com tu!». Totes les persones són iguals i alhora úniques; tenen els mateixos drets, deures i dignitat i cap ésser humà —ni cap llei— pot humiliar, abusar, menysprear, demanar acatament, adoració… Vet aquí el discurs de Pere després d’aquest episodi: «Déu no fa diferències a favor d’uns o altres».

Una persona pot ser respectada i reconeguda per la seva vàlua, intel·ligència, representació, càrrec, poder o funció, però mai les relacions entre persones s’han de basar en una relació que es fonamenti en les diferències, que se situï per sobre o que menyspreï la ignorància de l’altra. Si una persona és gran, noble i bona, mai et farà sentir petit, ni inútil, ni feble, sinó que t’ajudarà a aixecar-te i a créixer. És una utopia? Segurament. Però no fer res per acostar-nos a la utopia, és pitjor, és un pecat.

Perquè en definitiva són les persones les que fan distincions, les que creen prejudicis, les que es mostren inflexibles amb els altres, mentre modelen el seu ego per subsistir poderosament, les que creuen que tothom que no està d’acord és enemic o les que pensen que tothom va contra la «seva» veritat. Recordem altre cop Pere? Tot això ho fan els éssers humans, «Déu no fa diferències a favor d’uns o d’altres». 

L’Evangeli i la segona lectura han assenyalat el camí i el que cal fer per aconseguir aquesta utopia: Estimar! I les persones cristianes ens hauríem de distingir perquè estimem, sí, però molt més encara, ens hem de distingir perquè estimem bé, perquè estimem mirant d’assemblar-nos a com estima Déu. La carta de Joan ens ha tornat a posar davant els ulls aquesta mena de fixació que l’autor tenia per deixar ben clar d’on provenia tot el que Jesús va dir, fer i transmetre: «Déu és amor».