Esperit de Pau

Diumenge de Pentecosta

(Ac 2,1-11; Sl 103,1.24.29-31.34; 1Co 12,3b-7.12-13; Jn 20,19-23)

Avui és Pentecosta, el dia que, especialment, celebrem la donació de l'Esperit Sant i la presència de Déu en nosaltres; una presència real que construeix la vida des de dins, des de la intimitat de la pròpia vida. A aquest Esperit Sant se’l representa amb un colom o amb llengües de foc (ja sé, tot plegat és una mica infantil, però és herència del passat). I el colom, com ja sabem, és signe universal de Pau, d’alegria o de fecunditat.

Fem encara una altra constatació: Jesús, en fer-se present el dia de Pentecosta, tal com hem escoltat a l'Evangeli, comença dient: «Pau a vosaltres». Ja ho veieu, lliguem l’Esperit Sant amb la pau: pau amunt, pau avall… però… si ens posem a pensar, veiem que en moltes ocasions no gaudim de pau ni a la comunitat de veïns! Ni a la feina! Ni a l’Església! L’Esperit Sant ha fracassat amb el tema de la pau? I si el foc és signe de devastació? No anem bé!

I us diré que em sap greu reflexionar, en un dia com avui, sobre el fracàs humà, comunitari i individual, de la implantació i el gaudi de la pau. Us proposo que repasseu la vostra experiència personal de trencament de pau, i us demano que ho feu a la vostra vida més senzilla, la del dia a dia. No cal que penseu ara amb la pau al món, l’acabament de les guerres, els conflictes… no. Penseu amb els trencaments de pau que hi ha en els vostres cors per coses del dia a dia, de la vostra i la nostra vida quotidiana, com us deia. A casa, a l’escala amb el veïnatge, a la feina o a l'associació o grup, al club… Us heu preguntat per què nia en el cor de les dones i els homes, en aquell lloc sagrat on ha d’habitar l’Esperit Sant, la rancúnia, la maldat i el desig, a voltes irrefrenable, de fer mal? Doncs perquè l’egoisme i l’error ens fan creure que els éssers humans que ens rodegen són inferiors a nosaltres. «Jo soc important, tu m’has de servir!». I aquest exercici del mal ja no només està a la vida real, l’amaguem també en l’odi que aboquem en les xarxes socials, bloquejant, eliminant, escarnint… No hi ha remei? Molta gent manifesta el seu desànim per rumb de la vida.

Sí que hi ha remei: La conversió a la Pau de Déu. I aquesta conversió té diversos al·licients, diverses variants i fases, diverses possibilitats.

- Primera. La meva pròpia conversió, és a dir, canviar jo. Tornar-me bona persona (més bona persona) fins al punt d’acceptar que hi ha gent dolenta. L’Esperit, en mi, m’ajudarà a fer el bé.

- Segona. Convertir el meu entorn en un entorn agradable a l’Esperit Sant. He d’endreçar el meu entorn per al bé. I endreçar l’entorn vol dir no deixar-se emportar per malastrugances, per cants de sirenes ni per promeses impossibles. La presència de l’Esperit Sant sempre és molt més suau i tranquil·la.

- Tercera. No tothom està preparat per al bé. Enteneu bé el que vull dir: hi ha persones que no estan preparades per a fer el bé. Són les que rebutgen l’Esperit de Déu.

- Quarta. S’ha de saber situar-se a la defensiva quan les coses van malament. Cal saber defensar l’Esperit Sant dels atacs de mal. Déu actua en el món a través de les nostres mans, també les nostres mans són les que defensen el món del mal.