Més enllà de convertir-se

Diumenge IV Quaresma (B)

(2Cr 36,14-16.19-23; Sl 136,1-6; Ef 2,4-10; Jn 3,14-21)

Ens passem totes les Quaresmes de la vida predicant i reflexionant sobre la conversió. Parlem d’un Baptisme de conversió. «Converteix-te i creu en l’Evangeli», escoltem a cau d’orella mentre ens imposen la cendra. Fem recessos de conversió i xerrades sobre la conversió quaresmal. I és que la Quaresma és temps de conversió, de penediment, de pregària i d’almoina. I aquest diumenge, quan aquest temps quaresmal ja va arribant al final, resulta que la cosa va més enllà. No es tracta de convertir-se sinó que es tracta de néixer de nou. I la pregunta sorgeix espontània. No n’hi ha prou amb convertir-se? És que ara, hem de tornar a començar?

En la seva conversa amb Nicodem, de la que aquest diumenge llegim la darrera part a l’evangeli, però que us recomano repassar sencera (Jn 3,1-21), Jesús declara que és necessari néixer de nou per a poder veure el Regne de Déu. No es tracta ja d’un canvi personal —o una conversió—, sinó que es tracta de fer quelcom de nou. Totalment nou. No de manera biològica, humana, sinó que es tracta de deixar pas a l’actor principal d’aquest fet: l’Esperit, que ens fa «néixer de dalt». Certament, és l’Esperit Sant l’agent principal d’aquest nou naixement que s’acosta més a aquell primer versicle del llibre del Gènesi que no pas a una reparació, a un canvi o a una conseqüència final. Cal que sigui tot nou, nosaltres també, per arribar al Regne.

Avui celebrem el diumenge de l’Alegria. El diumenge «laetare». Enmig la Quaresma, que ens apunta insistentment al pecat i al càstig, a la redempció, a l’abstinència, al silenci i, fins i tot a la tristor, se’ns planteja l’alegria. La Litúrgia, sàvia, ens recorda que la nostra fe es basa en una Bona Notícia, definitiva, alegre i universal, que és l’Amor de Déu. I per això nosaltres, que som hereus de la gent cristiana d’Efes, i de Corint i de Tessalònica ens hem de fer nostres les paraules de Pau, que potser va dir també a la nostra terra, i reconèixer que tot és do de Déu i no mèrit de la nostra mundanitat.

I enmig la Quaresma, en el diumenge de l’alegria, us proposo respondre a una pregunta: Us imagineu com Déu estima? Déu estima tot allò que existeix. I ho fa de forma total i gratuïta. Per això hem de saber anar més enllà d’una conversió, per molt profunda que sigui. Hem de saber anar fins a trobar-nos fins amb l’Amor de Déu. Aquest és veritable camí quaresmal i, en definitiva, el camí de la vida cristiana. No tinguem por d'anar més enllà de la conversió. Atrevim-nos a anar cap al Déu-Amor, aquell que sant Pau ens ha dit que «estima tant el món que ha donat el seu Fill únic».

Aquest camí quaresmal, doncs, cal que sigui de conversió, cert, però cal que sigui, no una conversió quaresmal sinó una conversió de vida, una conversió a Déu, una conversió a Déu que és Vida i Amor i alhora font i origen de tota Vida i tot Amor.