Desviure's

Diumenge V Quaresma (B)

(Jr 31,31-34; Sl 50,3-4.12-15; He 5,7-9; Jn 12,20-33)

No es pot planificar fer coses pels altres sense renunciar a alguna cosa pròpia. Dit d’altra manera: no es pot donar vida sense «desviure’s». ¿Com podem dir a algú «ets la meva vida», sense que això signifiqui acceptar que també aquest algú necessita que li donem part de la nostra pròpia vida? Per això ens desvivim per qui estimem: perquè l’amor es basa en un intercanvi de vida. I aquest intercanvi de vida Jesús el du a l’extrem: Es desviu del tot per nosaltres. 

En aquestes preguntes i en aquest plantejament de les coses hi rau una més de les dificultats que trobem a l’hora de donar-nos als altres. I és que em fa l’efecte que cada cop estem menys disposats a posar una part de nosaltres per ajudar a construir els altres. No ens desvivim ni una mica pels altres, perquè l’obsessió és acumular vida i exercir allò de salvar-se a costa dels altres perquè no totes les vides importen el mateix. 

Aquí teniu una bona lectura de la frase de l’evangeli d’avui: «si el gra de blat, quan cau a terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dona molt de fruit». És la proposta de la fraternitat que es construeix «desvivint-se» els uns pels altres i acceptant que a voltes perdre és guanyar. Us convido a reflexionar-hi perquè, en el fons, és una frase força provocativa que respon al pensament de Jesús: No es pot donar vida sense perdre la pròpia vida, perquè la vida és fruit de l’amor i brolla només en la mesura que donem vida. I sí, és cert que podríem tancar els ulls i no veure què és el que els altres necessiten de mi, fer-me el cec i sord a les necessitats. Però això tindria un preu massa alt: deixar d’estimar. Ja ho he dit abans, una cosa va íntimament lligada amb l’altra. 

Estem ja al darrer diumenge de Quaresma i la setmana que ve ja serà Rams. En parlar de «donar la vida» ja ens situem a l'òrbita de la Setmana Santa i ja sabem que la Setmana Santa va ser la conseqüència de la vida de Jesús; més que de la vida, del «desviure’s» de Jesús. El que passarà és conseqüència del «com» va viure, és a dir, d’estar disposat a lliurar-se per amor des del convenciment i la confiança en la fecunditat amagada en la pròpia vida humana. Viure d’aquesta manera té dificultats, i moltes, però també obre la porta a omplir-se de l’alegria pasqual. No oblidem la Pasqua!