Per Nadal, pas de pardal

Diumenge IV d’Advent (B)

(2Sa 7,1-5.8b-11.16; Sl 88,2-5.27.29; Rm 16,25-27; Lc 1,26-38)

Aquests dies al voltant del solstici d’hivern, vivim els dies més curts de l’any. Concretament, abans-d'ahir, ahir i avui el dia dura 9 hores i 12 minuts (cosa que vol dir que la nit dura unes llargues 14 hores i 48 minuts). Els dies més curts de l’any. Però demà, vigília de Nadal, el dia ja en durarà 9 hores i 13 minuts. Per Cap d'Any, 9 hores i 15 minuts i, per Reis, ja s’arribarà a 9 hores i 20 minuts. Vet aquí la multitud de refranys que fan referència a l’allargament del dia des del solstici d’hivern: «per Nadal pas de pardal, per Sant Esteve pas de llebre, per Any Nou pas de bou i per Reis pas de vells».

Aquest any les celebracions ens vindran seguides. Diumenge, dilluns i dimarts. IV d’Advent, Nadal i Sant Esteve. Estem a les portes de la irrupció de l’eternitat en la temporalitat i, sense adonar-nos-en, celebrarem la Mare de Déu (maternitat), l’infantament (naixement), la comunitat (missió). I com que de maternitat només en pot parlar qui ha estat mare, voldria que avui-demà reflexionéssim, sabent que el dia ja creix, precisament del creixement de la nostra pràctica nadalenca durant tot l’any. Convindreu amb mi que, aquest, és un tema que ens abelleix força de parlar. Frases com «que sigui Nadal tot l’any» han vestit no poques homilies, felicitacions cristianes i desitjos comunitaris i d’Església.

Però ens perdem massa sovint pels camins de la terra i de l’any malviscut. Malgrat que el temps va creixent a poc a poc i de forma regular, deixant espai a la pausa i a fer les coses ben fetes, resulta que no en sabem massa i volem passar de Nadal a Sant Joan sense fer res. Ah! Sí. Sovint fem bons desitjos i prou.

I sembla que encara no hem celebrat Nadal i ja esperem Jesús en la versió 2024. Però resulta que ja va néixer! I no voldria passar per il·lús en fer aquesta proposta de marcar-nos un Nadal que duri un any i, potser, una vida. Perquè sabem que les coses no són fàcils i patim i carreguem amb jous a vegades difícils de portar i sovint en silenci. I potser ens és més fàcil rebentar el sac de la ira i de la impietat, però Maria, Jesús i Esteve (maternitat, naixement i missió) ens demanen precisament el contrari, fer créixer Nadal en els calvaris i rancors de la vida. Carregaré les angoixes i els malestars tot esperant que la Vida de Jesús faci la seva irrupció entre tants errors i sigui realment un fet extraordinari enmig la vida.

Crec que ja ho he dit altres cops, però penso que haurem de veure el Naixement diví des de la cruesa de la normalitat humana. I la normalitat humana és que Jesús no va néixer grassonet, amb el cabell ros i ben pentinat. Ni beneïa amb les seves manetes rosades. I Josep no anava amb una vara florida, amb la barba ben tallada, ulls marrons i ben plantat i ben vestit. Maria tampoc no anava amb la cabellera pentinada ni mantells de color blau cel rodejats d’estels.

El naixement de Jesús, el naixement de Déu, es du a terme de la forma més normal del món, com qualsevol ésser humà ha nascut. I des d’aquesta normalitat vull assumir allò que m’angoixa i fer-ne un Nadal tot l’any. A pas de pardal, potser sí, però fent un llarg Nadal de Vida amb tothom que aporti bondat i s’hi vulgui apuntar a fer-ho plegats. Acabo amb un altre refrany: «Si veniu per bé, no us quedeu al carrer; si veniu per mal, no passeu del portal».

Visca la Pau, i un Bon Nadal!