Enginyeria de camins

Diumenge II d’Advent (B)

(Is 40,1-5.9-11; Sl 84,9-14; 2Pe 3,8-14; Mc 1,1-8)

Quan, en aquest segon diumenge del temps d’Advent, se’ns demana d’aplanar els camins al Senyor, en definitiva, el que se’ns està proposant és participar en un treball previ que, penso, esdevé més important del que pot semblar d’entrada. És com quan es projecta i dissenya un camí o una carretera, abans de començar les obres cal preparar el terreny, eliminant obstacles i aplanant la ruta que haurem de seguir. L’objectiu últim d’un camí és que sigui fàcil, que ens faciliti d’anar d’un lloc a un altre, transitar sense cansar-se massa i anar superant les fondalades i sobrepassant els cims. Per això les lectures no ens parlen de «preparar el camí». No. Ens diu de «preparar els camins», així en plural. És a dir, hem de preveure rebaixar els cims i les altiveses i apujar les valls o les humilitats. Ja veieu per on va.

Per això, la nostra reflexió d’aquesta setmana l’hem de centrar en com superar els entrebancs que ens posen l’egoisme, la prepotència, la imposició o les discriminacions. I és que resulta que preparar els camins del Senyor vol dir fer que el camí sigui fàcil per a tothom, que hi pugui transitar tothom.

I el nostre camí d’Advent és com una metàfora de la vida, sempre en marxa, sempre esperant coses noves, sempre esperant gent nova que ens faci feliç la mateixa vida i el camí. A voltes esperem amb tanta il·lusió que la nostra espera comporta una forta càrrega utòpica, però sempre esperem. Una única cosa hi ha incompatible amb l’Advent de l’esperança: desanimar-se, claudicar i no esperar res, pensar que ja ho tenim tot guanyat o fet, pensar que amb la meva arribada a un determinat lloc ja està tot a punt, pensar que jo seré el Messies.

I seguint amb la metàfora del camí d’Advent, us l’imagineu com un camí únicament espiritual? Un camí per «anar cap a Déu»? O, a l’inrevés, us l'imagineu com un camí de Déu que ve cap a nosaltres? Doncs bé, ara us proposo que el penseu com una cosa diferent: Si, resultés, que el camí som nosaltres? O millor, el camí és quelcom que ja som. Ho diré d’una altra forma: I si el camí no és per arribar a un lloc sinó senzillament per saber reconèixer que ja hi som en el camí, i saber el que som, i saber com el fem?

Joan, a més, introdueix un concepte definitiu «Jo us batejo amb aigua, però ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Aquí podem veure la relació del fet de preparar els camins i l’acció de Déu. L’Esperit Sant comença a treballar i és el primer a transitar pel camí de cadascú.