No soc jo

Diumenge III d’Advent (B)

(Is 61,1-2a.10-11; Lc 1,46-50.53-54; 1Te 5,16-24; Jn 1,6-8.19-28)

Les autoritats polítiques i religioses del temps de Jesús qüestionaven molt sovint tot el que els semblava estrany, si més no, tot allò que sortia, ni que fos un sol mil·límetre, de la Llei i de l’aplicació estricta de la lletra de la Llei. Qui ets? Què fas? Per què ho fas? Què vols dir?, li preguntaven, tot qüestionant el que feia Joan el Baptista. Però, recordeu, que també li van preguntar mil coses i mil vegades al mateix Jesús durant la seva vida: Per què fas això? Per què dius allò? Per què no fas cas de la llei? Qui ets? Per què nosaltres fem dejunis i els teus deixebles, no? I la cosa no quedava reduïda a interrogar Jesús, ja que la gent que seguia Jesús pels camins i pobles de Galilea també era interrogada: Per què vas amb ell? I encara podríem dir més, la gent que van continuar creient en Jesús i formant comunitats després de la seva mort, eren interrogades i fins i tot amb certa amenaça si es trencava el silenci: Per què dius que ha ressuscitat? Tanmateix, durant la història del cristianisme s’ha anat repetint de forma reiterada aquesta situació. I finalment, nosaltres, avui, també ens sentim interpel·lats directament amb preguntes sense sentit, a vegades, però molts cops incòmodes, punyents.

Fet aquest plantejament, voldria apropar-me a reflexionar aquest tema des de dos punts de vista. El primer és fixant-nos en Joan Baptista, que respon a les preguntes que li fan des de la fe i des de la visió espiritual de la seva relació personal amb Déu. Les paraules de Joan diuen que ell no és res i explica que és Jesús el que compta, que és Jesús qui importa i que és Jesús —el Messies— qui és algú que està per sobre de qualsevol altra cosa i persona. Podem dir, amb Joan, que jo no soc ningú al costat del qui realment és el Messies a qui esperem durant el temps d’Advent. «Perquè jo només batejo amb aigua, però Ell bateja amb l’Esperit Sant». Vet aquí la diferència entre Joan i Jesús, la diferència entre jo i el Senyor.

I el segon punt de reflexió que us proposo fer aquest III diumenge d’Advent, el plantejo des de l’aplicació a nosaltres mateixos, de l’actitud de Joan Baptista quan deia «Jo no soc res». Germanes i germans, em pregunto, i us pregunto: quina aplicació podem fer-nos, a nosaltres mateixos, d’aquest «sentir-se» res davant el Senyor? Doncs senzillament hem d’explorar en les profunditats de la fe, viure l’escalfor de l’abraçada de Déu, beure de la fraternitat amb Jesús, alimentar-se de la compartició amb la comunitat… i fer-ho tot des del bon sentiment de no ser res davant Déu.

Per acabar, penso que aquest sentir-se «no-res» davant el Senyor Jesús, és plenament compatible amb la joia de viure l’alegria d’aquest III diumenge d’Advent anomenat «gaudete», que vol dir «de l’alegria». Sentir-se així de «no-res» davant Jesús, és fonament d’alegria perquè significa ser plenament d’Ell.

En canvi, penso que aquesta actitud del «no-res», és plenament incompatible amb l’amargor de no sentir la felicitat que ve de Déu i menys compatible encara amb el fet de fer de la meva pertinença cristiana un focus de tristor, de buidor o de conflicte.