Camí del Regne

Crist Rei (A)

(Ez 34,11-12.15-17; Sl 22,1-3.5-6; 1Co 15,20-26.28; Mt 25,31-46).

Avui és Crist Rei. I us he de confessar que cada any, quan arriba aquest dia, em costa molt posar-me a escriure una homilia. No hauria de ser, però és així. Perquè això de la reialesa, avui, és un tema i un títol associat a massa coses i cap d’elles és espiritual. I sempre he d’acabar rebuscant comparances, apel·lant al final de l’any litúrgic que, recordeu, ja fa setmanes que ens avisa: «vigileu, que no sabeu el dia ni l’hora». Hi ha massa contradiccions en les formulacions i en els textos bíblics i en la història de l'Església. Ens omplim la boca dient que Crist destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat i de poder, però cridem «Visca Crist Rei!». En definitiva, li dèiem el «Bon Pastor» i el cridem «Rei de l’Univers». Parlem d’un pastor i, tot d’una, parlem d’un rei. A aquesta cultura hi hem afegit, també, la de parlar de la ciutadania del Cel, del llibre dels elegits, de judicis i de separació entre bons i dolents. Tot em resulta massa complicat.

I aquest diàleg és difícil. Crist és Rei? M’és igual. Crist és Jesús, és el Fill de Déu i jo, per la seva vida, el seu missatge i, especialment, per la seva mort estic convençut d’haver adquirit la ciutadania del Cel on hi ha les germanes i els germans a qui el món ha expulsat dels seus límits.

Feta aquesta introducció, repassem, a tall de reflexió, el missatge de les lectures d’avui, una festa que, d'ençà del Concili Vaticà II, s’ha de situar en un context lluny del poder, els privilegis i de la grandiositat eclesials, com el mateix papa Francesc es fa un tip de denunciar. Avui, la solemnitat amb què acabem l’any litúrgic, és sinònim per un cantó, de servei, ajuda i acolliment de qui és l’altra. I, per l’altra cantó és sinònim de salvació universal. Ja no som les persones cristianes les que tenim l’exclusiva de la salvació. La Salvació és Universal, tal com Jesús és el Rei de l’Univers. 

Per això, ens cal tenir consciència clara que hem de saber transportar a la nostra personal relació amb Déu, totes aquelles relacions que tenim amb les persones que ens envolten, i amb les que ens sentim acollits, estimats, ben tractats; amb les persones que ens fan bé, amb les persones que caminen amb nosaltres pel camí del Regne. Amb aquesta gent, hem de treballar per construir i per cercar, per senyalitzar i per corregir, per arreglar falses dreceres i reconduir falses persones. Aquest és el Regne anunciat avui. I recordem que l’anunci del Regne per part de Jesús tenia dues reaccions: l’entusiasme del poble senzill i l’odi i rebuig brutal i cruel de les classes dirigents. Avui, hem de saber que la cosa no ha variat tant. Allò que enutja el poder (de qualsevol classe), és allò que va en sintonia amb el Regne. Allò que enrabia algunes persones és comprovar que el Regne no és de lluir ni de figurar ni de presidir, sinó que està a servir plorar, acompanyar i abraçar sincerament.

Diumenge vinent comença l’Advent. Benvingut un camí cap al Nadal que sigui un camí cap al Regne.