Un sol Baptisme

Baptisme del Senyor (C)

(Is 40,1-5.9-11; Sl 103,1-4.24-25.27-30; Tit 2,11-14.3,4-7; Lc 3,15-16.21-22)

La gent anava al riu Jordà a fer-se batejar. En el grup hi havia tota mena de persones i, certament, devien formar un col·lectiu ben curiós, allà al mig de Betània. Aquella situació responia al fet que algú havia “despertat” en tota aquella gent congregada, un gran desig de conversió, i clar, no havia estat Jesús. Precisament, i curiosament, Jesús apareix en públic en aquell moment en el qual hi havia en el poble aquella necessitat o aquell “desig de conversió” que Joan significava amb el bateig. Joan, el Baptista, no va ser l’inventor dels banys sagrats ni del rentat santificador, però sí que n’utilitzava el significat purificador.

Com he dit, hi havia tota classe de persones en aquella cua. Però no hi havia sacerdots, ni escribes, ni intel·lectuals, ni homes de llei. Sempre passa el mateix: els homes religiosos i dirigents són els únics que tenen reserves i no els agraden els moviments del poble en cerca de conversió, de canvi. Sí. Malauradament, els que més amics haurien de ser de l’esperit, són els qui li oposen més resistència. Avui també.

Aquesta és l’escena del Jordà. Tota aquella gent necessitava purificar-se. Ho sentia dins seu. I és que tothom ho necessita, no? Amb el pas del temps ens anem omplint de traumes, d’ombres i de dubtes. I arriba un moment en què necessitem fer un “reset”, esborrar-ho tot i tornar a començar. Perquè l’alternativa és funesta: el mal s’enquista dins el nostre cor i ens passa a dominar la vida sense que ens n’adonem. Prou exemples hi ha en la nostra vida de cada dia! Més val renovar-se que deixar-se engolir pel mal.

I aquell moment que ens descriu el bateig de Jesús al Jordà, sempre m’ha cridat l’atenció i m’ha fet reflexionar (us convido a fer-ho també vosaltres), sobre el que devia passar pel cap del bon Joan, quan Jesús se li posà al davant i s’inclinà per rebre el baptisme. Tenir davant a qui has estat anunciant, veure com s’inclina davant teu qui és el teu mestre! Joan intenta de totes que Jesús no ho faci. Li diu que no n’és digne, que és l’Anyell de Déu... Però no és una qüestió de mèrits o de jerarquia. A qualsevol persona que tingui la consciència ben formada i el cor al seu lloc li ha d’imposar que algú s’inclini o s’agenolli davant seu. Ningú ha nascut per ser posat per sota dels altres. I malgrat això hi ha qui gaudeix humiliant, aixafant o abusant. Són les conseqüències de l’existència del mal, de la que n’hem parlat moltes vegades. Ho he dit abans.

I per aquí apareix l’Esperit. Vet aquí! L’Esperit de Déu a qui no veiem quan necessitem purificar-nos, se’ns revela clar quan ens hem purificat i convertit. És precisament aquesta experiència del mateix Esperit la que ens iguala en el Baptisme. Totes les persones batejades hem rebut el mateix baptisme. Ningú és més important, a ningú el bategen de forma diferent. Aquesta igualtat ens fa germanes i germans de Jesús i entre nosaltres i, a més, ens dona igualtat d’oportunitats i de possibilitats. Malgrat que la història i les circumstàncies ho hagin alterat i hagin atorgat beneficis o prebendes a determinades persones; pel fet de ser homes, pel fet de ser clergues, pel fet de ser poderosos o pel que sigui. Un sol Senyor, un sol baptisme, un sol Déu i Pare. Que tossut que és l’ésser humà!

Acabo. Avui, encara que no ho sembli, acaben les festes de Nadal. Sí, avui. No el dia de la tornada a escola, ni el dia de l’arribada dels reis, ni el dia que s’apaguen les llums. Per nosaltres acaba avui, precisament amb la celebració del Baptisme de Jesús, per significar clarament que és la culminació de la vinguda de Déu a la creació: Tothom pot participar de la Vida de l’Esperit de Déu.