Ingenuïtat

Diumenge II de Nadal

(Sir 24,1-2.8-12; Sl 147,12-15.19-20; Ef 1,3-6.15-18; Jn 1,1-18)

Quants regals, quantes felicitacions, quants desitjos de bondat hem rebut aquests dies… La majoria, fets amb sinceritat i estimació, però no oblideu que d’altres són de rutina i mancats de sentiment; d’altres han estat creats per preocupants algoritmes de la intel·ligència artificial i, també, n’hi ha de perversos. Són missatges de part del diable, del mal. Sí. No pequem d’ingenuïtat, no abaixem la guàrdia ni anem amb el lliri a la mà, si us plau. Perquè aleshores fem el joc al mal. Siguem bones persones, no innocents i ingènues ànimes. «Mireu, jo us envio com ovelles enmig de llops: sigueu astuts» (Mt 10,16). El mal i la gent que treballa pel mal també ens felicita i ens desitja bondat i amor. I creieu-me si us dic que no hi ha hagut cap miracle nadalenc de pel·lícula de llagrimeta fàcil i aquella persona que treballa pel diable s’ha tornat bona persona. Ho hem dit moltes vegades. El mal, personificat pel Satanàs dels pastorets, actua en el món a través de persones, de persones que fins i tot et desitgen felicitat, amor i pau! Saber això també forma part de la nostra condició de persones de fe.

I en aquest primer diumenge de l’any (tot i que, litúrgicament, du el no de «segon diumenge després de Nadal»), abans de tancar el cercle nadalenc amb la festa de l’Epifania hem de reflexionar sobre el que us acabo de dir: No siguem ingenus. Fem cas de la pregària de Pau que hem escoltat a la segona lectura i fiem-nos de Déu que ens ha omplert de dons. I fiant-nos de Déu, el mal no vencerà mai, encara que a vegades ho sembli. Déu il·lumina la mirada interior del nostre cor perquè així tindrem el coneixement de tot allò que hem heretat de Déu.

Per fer aquesta reflexió i per prendre aquesta determinació se’ns regala l’impressionant pròleg de Joan i les seves dues principals imatges: les tenebres que van apropant-se a la llum (un dia tot serà llum i ja no hi haurà mal) i Déu que ve a viure amb nosaltres (cosa que ens serveix amb fidelitat el coneixement del Déu que mai ningú no ha vist a través de Jesús).

Acabo. Encara en aquest context de «no deixar-nos endur», voldria deixar-vos una darrera idea que em sorgeix de les celebracions de la nit de Cap d'Any i va una mica lligat amb el tema del mal i de la ingenuïtat. Em sembla, precisament, ingenu pensar que tota la frivolitat que hem vist per les televisions, per les xarxes socials i altres modes de comunicació en referir-se al que és Nadal, sigui una cosa sorprenent. Ni l'omissió cada cop més comuna dels pessebres, ni l’obstinació per eliminar el nom de Nadal, ni la burla dels signes religiosos cristians ni el menyspreu sistemàtic per les celebracions religioses ens sorprenen. És així. No seguim encara amb la ingenuïtat. Fer escarni i burla de la religió sota el pretext de la diversitat és costum en els referents culturals públics i privats que abanderen el progressisme. És trist que l’escarni sigui carta de presentació de la nostra fe. I encara més trist que cada cop hi hagi menys seriositat, rigor i pluralitat. Universalitzar allò que és bast o ordinari és símptoma d’allò que està passant i del deteriorament ètic. I l’ésser humà es mereix caminar cap a una humanitat plena.

I la saviesa està cridada a viure enmig del poble.