Qualitat de vida

Diumenge XXV (B)

(Sav 2, 12.17-20; Sl 53; Jm 3,16-4,3; Mc 9,30-37)

La carta de Jaume i la segona part de l’evangeli d’aquest diumenge són un mostrari de valors cristians que Jesús proclama als deixebles, que no entenen encara. Repassem-los: L’important no és triomfar, sinó servir; la grandesa humana no està en els coneixements dels savis, sinó en la ingenuïtat dels nens; on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de mal; envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això us baralleu. Quina estupidesa, barallar-se per coses que no es poden aconseguir. Les enveges, les gelosies, les ambicions, les rivalitats, poden fer molt de mal. Desuneixen els grups humans, les mateixes famílies… I fan impossible la pau.

I sorgeix una pregunta: Per què ens entestem a tenir “mala qualitat” de vida, quan el Senyor ens dona la possibilitat de tenir-la “bona”? Per què no posem més la confiança en el Senyor, que en les coses humanes? El desig d’ocupar els llocs més importants i de tenir els càrrecs i llocs de treball més ben remunerats i de més lluïment, la fal·lera en ser anomenats doctors o mestres… Però tot això és mundà i terrenal. Tot lluny de Déu!

La possibilitat de dur una vida plenament cristiana és directament proporcional a la capacitat de servei i contrària a l’exercici de domini sobre les persones. Aquesta afirmació ja la feia Jesús, i hem deixat passar dos mil anys sense aplicar-la, és que no ens deu interessar massa. També el llibre de la Saviesa ens ho ha recordat: hi ha persones que maquinen com fer mal a la gent justa i honrada… un tema ben actual i coexistent amb les persones. De les moltes mostres de maldat que hi ha a l'espècie humana, genera una especial tristor la de maquinar per enriquir-se i guanyar poder fent mal a la gent justa, honrada i senzilla… perquè, com que no té maldat no genera problemes. El llibre de la Saviesa diu que aquestes persones injustes i malvades estan incapacitades per a valorar allò que depassa la raó, són extremadament egoistes i són insensibles als sofriments que causen trepitjant la gent dèbil… Estan lluny de Déu! I sent així, només els queda una sortida: la disbauxa moral, econòmica, social i sentimental. I com a conseqüència es tornen cada cop més envejoses i l’enveja les encega. Cada cop més lluny de Déu, malgrat que, si és possible, usen l’argument més devastador: condemnen les persones parlant de Déu, perquè creuen que elles són les que tenen Déu de la seva banda.

Tot això es pot resoldre amb la proposta de Jesús: L’important no és triomfar, sinó servir i ser feliç fent-ho. Ell ho acomplirà amb els deixebles i els ho repetirà el darrer dia tot rentant-los els peus. I ho repetirà: La grandesa dels homes es troba en la infància, perquè, saludant el savi volem satisfer la nostra vanitat, però abraçant un nen estrenyem Déu i estem aprenent a abraçar la fragilitat de l’altre. On podrem rebre Jesús sinó en les fragilitats del món? Jesús indica, així, quin és l’autèntic camí: Distingir-se per l’actitud de servei en les mil petites coses de cada dia.