Néixer per ressuscitar

Nadal

Abans que res, bon Nadal. A tothom.

I un cop dit això dir-vos, per començar, que aquesta reflexió (que no homilia), arriba després de tres mesos sense estar amb vosaltres. Ha estat un temps necessari per a un canvi de paradigma personal. Però els temps rudes, de recerca o de reubicació, també s’acaben. Millor dit, s’han d’acabar. Reprendré doncs la reflexió compartida.

En aquest Nadal del 2024 us ofereixo i, alhora, us proposo, una reflexió d’aquelles que ens demana una mica de tranquil·litat. Potser hi podem dedicar algun dels moments que ens trobem lluny de la pressió d’aquests dies. I si no en trobem, estaria bé que el forcéssim. Celebrem el naixement de Jesús, l’infant-Déu que ens ha estat donat. Celebrem l’Encarnació de Déu. Celebrem Nadal, no unes “festes” com les de la resta de l’any, ni un temps astronòmic, ni el fred, ni l’hivern... La gent cristiana ha de ser cantelluda i alhora bel·ligerant en això: Celebrem Nadal. Celebrem un esdeveniment purament cristià que és el naixement de Jesús.

Aquest naixement el celebrem des de la seguretat que ens dona la seva mort i la seva resurrecció: La salvació i la Resurrecció per a la Vida Eterna. Vet aquí. Jesús, ésser humà, ha nascut com tots els éssers humans per a morir. I essent el Fill de Déu, aquesta encarnació ens serà guaridora i salvadora. Per això podrem participar també de la seva resurrecció. Això és tan gran, i per això ho celebrem de forma tan especial. Tota la resta de la vida que va després del naixement, Jesús la dedicarà a créixer, trobar-se amb Déu, sentir-se en Déu i transmetre que això que ell va sentir en el seu cor és extensible a totes les persones de tots els temps. Amb aquesta vivència t’apropes al Regne de Déu i passarem a “anar on ell ha anat a preparar-nos l’estada”. Només cal creure-ho.

- Perquè si creiem en aquest naixement entendrem quina és la nostra participació en la Història de la Salvació, quin és el nostre camí i quin és el nostre encontre personal amb Déu. I no caldrà que ens refugiem en estereotips, ni en frases fetes, ni en catàlegs de rituals ni en directrius imposades.

- Perquè si creiem trobarem sentit i sabrem fer front fins i tot als embats del diable, del mal. O que és el mateix, de les males persones que són instrument del diable per actuar. Vaja! És com en els pastorets, en els que aquella figura de Satanàs, es val de les persones febles i carregades de pecats per fer mal al món i intentar impedir que Jesús neixi a l’establia. O, cosa que és el mateix, per impedir que t’ho creguis per fer-te trontollar i arribar a la conclusió que l’existència del mal és normal i està per sobre de tothom.

Acabo. Que Jesús, el Fill de Déu, es faci present cada dia a les vostres vides, us ajudi a desemmascarar el mal, us meni a fer costat al bé i us acompanyi cap al descobriment del Regne.