Mirar més enllà

Diumenge III d’Advent (A)

(Is 35,1-6.10; Sl 145,7-10; Jm 5,7-10; Mt 11,2-11)

Ja som al tercer diumenge d’Advent, el diumenge de l’alegria, el diumenge Gaudete. Tonen a ser protagonistes de les lectures, Isaïes, Joan Baptista i el Messies, però avui amb una visió més optimista. Isaïes anuncia que el desert florirà, que els febles s’enfortiran i que Déu mateix vindrà a salvar el seu poble. I a l’Evangeli, Jesús envia un missatge a Joan Baptista —malgrat ser a la presó— dient-li: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els pobres reben l’anunci de la Bona Nova». És a dir: «no et fixis en les parets de la presó; fixa’t en els signes del Regne. Déu ja està actuant. El Messies és aquí».

Aquest també és el nostre repte: aprendre a veure Déu on de vegades només veiem desert. Per això us plantejo la tercera norma d’aquest Advent: La regla del «tercer ull», que és alhora un exercici.

Recordem el camí fet. Vam començar amb la «regla del seixanta» per fer front a l’estrès de l’ànima i del pensament davant la situació d’alerta i vigília que ens plantejaven les lectures. Diumenge passat proposava la «regla de l’orella, el cervell i el pensament», per saber destriar quan ens fan arribar missatges falsament interessats i per allunyar-nos de boques que enverinen la nostra orella, el nostre cervell i el nostre pensament. I avui, la regla del «tercer ull». No és cap misticisme estrany ni cap eslògan sectari. És exactament el que Jesús diu a Joan, però adaptat a nosaltres: «Mira més enllà de l’evident. Mira amb ulls de la fe». Hem de tenir un tercer ull —o un sisè sentit, o una sensibilitat especial, digueu-li com vulgueu—, perquè sovint només veiem les crisis que ens entelen, les paraules que ens han ferit, el desànim de la nostra comunitat o les baralles que ens estripen. I, si no hi fem res, això ens empresona com a Joan. Aleshores el desert no floreix, les cames tremolen, i el cor es fa petit.

La norma del «tercer ull» és simple però exigent: Quan visquis una situació fosca, que et molesta infinitament, pregunta’t: «Déu, què hi està fent aquí?». I et sorprendràs. Perquè Déu sempre hi és —sempre—, fins i tot quan vivim un infern. Déu sempre fa alguna cosa a través d’algú que cura, algú que acompanya, algú que perdona, algú que aguanta, algú que dona esperança.

De vegades som nosaltres mateixos, i no ens n’adonem. Perquè la fe no és tenir-ho tot clar: la fe és no deixar de buscar Jesús, encara que sembli diferent del que ens imaginàvem. Joan ens ensenya que es pot estar en una “presó” —de prejudicis, de cansament, de decepcions, d’atacs— i, tot i això, mantenir el cor obert.

El diumenge de Gaudete no és el diumenge del «tot va bé», sinó del «malgrat tot, Déu és fidel». I a aquesta visió hi accedim amb «el tercer ull». A través d’ell sabem que Déu és qui converteix els deserts; sabem que no estem sols; sabem que el Messies ja és enmig nostre; ens sabem estimats, sobretot en els mals moments. Per això l’hem de fer servir especialment quan la realitat ens disgusta, quan s’entossudeix a fer-nos-ho passar malament.

Anem avançant cap a Betlem. Farem bé, aquests dies, de practicar la «regla del tercer ull»: mirar més enllà i descobrir el que Déu ja està fent a casa nostra, a la parròquia, a la feina, al món. Quan ho reconeguem, el desert començarà a florir.

Orelles mode Advent

Diumenge II d’Advent (A)

(Ba 5,1-9; Sl 125, 1-6; Fl 1,4-6.8-11; Lc 3,1-6)

En aquesta segona setmana d’Advent, el protagonisme se l’endú el profetisme. Per una banda, el profetisme de l’Antic Testament amb Isaïes; era un profetisme que fonamentava la promesa de l’aliança de Déu amb el seu poble i l’espera del Messies que havia d’alliberar-lo definitivament. Per altra banda, el profetisme nou llegit ja des del cristianisme primitiu, que també anunciava el Messies, però que donava pautes concretes per preparar el seu camí perquè el Messies ja havia arribat. I aquí situem Joan Baptista, aquell personatge singular que ens presenta les claus que expliquen el que realment va representar la vida del Messies, el seu missatge i el seu destí final.

Ja hem parlat moltes vegades que el profetisme és, fonamentalment, anunci i denúncia. Però també és testimoni, missió, transformació, renúncia i celebració. Ser profetes i ser profetesses, ens és una missió que adquirim amb el Baptisme —també ho hem dit molts cops—, i el consolidem amb la Confirmació. I és irrenunciable. No podem deixar d’anunciar la Bona Nova de la salvació, ni podem dimitir de denunciar la injustícia, el pecat i l’abús a les debilitats. El nostre profetisme ens demana proposar en tot moment la conversió i viure en la veritat de Déu, encara que això comporti molèsties i requereixi valentia.

Diumenge passat vaig dir-vos que us proposaria, per aquest Advent, quatre exercicis. Vam començar per la «regla del seixanta» per fer front a l’estrès de l’ànima i del pensament davant la situació d’alerta i vigília que ens plantejaven les lectures. Avui proposo una nova regla, que extraiem en aquest cas de les paraules d’Isaïes: «no judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir». És la regla de l’orella, el cervell i el pensament.

Ho explico: Al llarg del dia, participem en moltes converses —la majoria banals—, però n’hi ha unes poques que són significatives. Aquesta regla ens proposa ser conscients que una part de la informació que ens arriba és interessada i ens recorda que no tot el que escolta l’orella és cert, no tot ens fa bé ni tot és innocent. L’orella escolta, el cervell processa, i la consciència ha d’aplicar el que diu Isaïes que farà el Messies: «no judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir». L’objectiu d’aquesta segona norma és saber destriar quan ens diuen mentides, quan ens fan arribar missatges falsament interessats —per exemple, quan em parlen malament d’algú només buscant la meva animadversió. Allunyem-nos, doncs, de boques que enverinen la nostra orella, el nostre cervell i el nostre pensament.

Anem fent passos cap al nostre Betlem, que desitgem que aquest any també sigui diferent, més ple, més nostre, més aclaridor, més solidari. Anem preparant els camins per al Messies anunciat pels profetes. I preparem-nos per a ser profetes del Messies, el Senyor, el Fill de Déu. Cridem a la conversió, començant per la nostra pròpia conversió personal.