Fent camí per la Vida

Diumenge XIV (C)

(Is 66,10-14c; Sl 65,1-6.16.20; Ga 6,14-18; Lc 10,1-12.17-20)

Les lectures d’aquest diumenge estiuenc i calorós ens ajuden a participar de la vida de Déu i a fer camí junts de la mà de Jesús. Repeteixo: fer camí junts. Quin camí? El camí del qual parlem tan sovint, és a dir, el camí de Jesús que mena al Regne de Déu.

Diumenge passat vam dir que en aquest camí no s'hi valia mirar enrere perquè, aleshores, fèiem el camí tort. Avui, se'ns proposa afegir un nou valor a tenir en compte a l'hora de transitar: No quedar-nos res del que sabem per a nosaltres. Mentre caminem hem d'anar explicant arreu el missatge de la Bona Nova. Hem d'anar a donar testimoni de l'Evangeli. Hem de sortir. És com si fos la segona part del no mirar enrere de diumenge passat. Hem d'anar a trobar la resta de gent que hi ha en el camí. Aturar-nos, saludar, compartir, parlar, anunciar… Amb tothom! Tant amb la gent que no ha conegut Jesús ni el seu missatge, com amb qui se n'ha apartat, com amb qui per raó de situacions molestes ha dimitit del cristianisme, com amb qui s'ha allunyat de l'Església. La raó? Tenim el convenciment que aquest itinerari porta al futur definitiu, és a dir, al Regne. Sí, tot transitant al costat de la gent hem de sortir de nosaltres mateixos i anar cap on hi ha l'ésser humà que necessita alguna cosa per posar-nos a la seva disposició.

Aquesta proposta arrossega l'Església cap a una renovació evangèlica profundíssima. Per què? Perquè hem mirat massa enrere, hem anat massa sols i hem descartat massa gent.

I encara dos passos més: Després de saber que no cal mirar enrere i que hem de donar-ho tot, avui l’evangeli ens demana posar-se en camí. Això vol dir sortir i no pensar que Jesús només s'està aquí dins l'església, la nostra parròquia, les ermites o els monestirs. Poseu-vos a caminar i veureu que Ell és on no us esperàveu, que, fins i tot, és on estàvem convençuts que no hi podria ser mai! A més, no hem de portar ni sabates de recanvi!! S'ha de caminar des de la senzillesa, sense privilegis, sense cercar glòries, ni poders; l'únic que cal fer és sortir, caminar i encomanar la passió per Jesús, l'alegria per Jesús, la pau de Jesús…

Les dificultats i el sofriment el tenim garantit. Sobretot el que ens «regala» la mateixa gent que camina amb nosaltres, creients com nosaltres, perquè el mal també transita per aquest camí i viu dins el cor de qui ens acompanya per fer-nos caure. Davant el mal, nosaltres hem de dir ben clar: «Pau a aquesta casa!!», tot anunciant que l’amor entranyable de Déu és ben a prop nostre. No el podem tocar, però hi és. I ens hi podem acostar amb una fe viscuda.

Aquesta és la proposta que ens fa l’evangeli d’avui: el Regne de Déu, l’amor de Déu, és ben a prop de cadascú perquè aquest anunci és adreçat a tothom. Per això que Jesús diu que «hi ha molt a segar i pocs segadors: demaneu a l’amo dels sembrats que enviï persones a segar-los». Demanem que hi hagi molta gent que faci experiència de fe, d'amor, d'alegria i de comunitat. Que sàpiga fer costat, dialogar amb el cor, que encomani la passió per Jesús i ajudi a descobrir un món nou i una terra nova, que faci de crossa als coixos, de pa als famolencs, d'aigua als assedegats, que camini de la mà dels altres.

Resumint: Camí, companyia i anunci. Vet aquí les tres paraules de reflexió d'avui