Testimonis, de què?

Diumenge III Pasqua (B)

(Ac 3,13-15.17-19; Sl 4,2.4.7.9; 1Jn 2,1-5a; Lc 24,35-48)

L’Evangeli d'avui acaba així: «vosaltres en sou testimonis». Durant tot l’any, i gairebé podríem dir que durant tota la nostra existència cristiana, pensem sobre la validesa de totes les paraules de Jesús per, d’aquesta manera, anar «actualitzant l’Evangeli» a la nostra societat, la nostra vida, el nostre moment. Efectivament, apliquem a les nostres vides la mateixa vida de Jesús intentant assemblar-nos-hi el màxim possible; llegim des de l’avui de la nostra pròpia vida, els seus consells i les seves actituds. I ens preguntem tot sovint: Què faria Jesús en el meu lloc, avui? I és que el nostre objectiu és assemblar-nos a ell al màxim i dur a terme de la millor manera possible la Missió que ens va encomanar. Ja sabem de quina Missió es tracta: La que va encomanar, de paraula, a la gent que el va conèixer i el va seguir personalment; la gent que va ser companya de vida i de camí i de maldecaps, de rialles i de plors. Aquella gent va testimoniar Jesús de primeríssima mà. I quan ho explicaven a algú podien dir: “Jesús em va dir, o Jesús ens va dir tal dia”. 

L’Evangeli d’avui va per aquest varal. Jesús, ressuscitat, parla a aquella gent amiga i coneguda, que ja eren deixebles, i els recorda el que han vist, compartit i parlat amb ell. Els diu «vosaltres en sou testimonis». En certa manera, els recorda el que han protagonitzat i que si ho han viscut personalment, poden explicar-ho amb tota l’autoritat i validesa. Això és com nosaltres: el que realment podem afirmar és allò que hem vist i viscut personalment, perquè n’hem estat testimonis. Som testimonis del que passa a la nostra vida i ho podem explicar amb tota autoritat.

Però, vet aquí. Ara ve l’actualització evangèlica. I ens arriba en forma de pregunta: Nosaltres hem de ser testimonis d'allò que va passar fa dos mil anys? Nosaltres, representa, som testimonis del que va ser, fer i significar Jesús de Natzaret, el Crist, el Fill Únic de Déu? Testimonis de què? De la seva resurrecció? Com? Potser ho podríem dir d’una altra forma: Hem de testimoniar i proclamar la validesa del que diu l’Evangeli? Si no hi érem! I aquí comença tot. A partir d’aquí hi entra la fe, la relació personal amb Déu, la fidelitat al missatge i, també, els errors, les dificultats i les manipulacions maldestres del testimoni.

Perquè el testimoniatge es basa en la fidelitat al missatge. El missatge, la vida i la història de Jesús, testimoniada fidelment per la gent que el va conèixer i parlà amb ell, ens arriba a nosaltres amb la fidelitat que hi han anat dipositant tots els milers de persones i de comunitats que en dos mil anys han mirat de mantenir el missatge inalterable i la fidelitat a Jesús intacta. I la pregunta apareix ràpidament. Si molt sovint demostrem la incapacitat de ser fidels a les quatre frases que ens han dit fa dos minuts i repetir-les fidelment sense afegir-hi res de propi ni intencions diferents! Com pot ser això? I és que avui, que parlem de testimoni, és el millor dia per confessar el pecat de la incontinència verbal, de la maquinació i de la tergiversació interessada de les coses, ja sigui pel nostre bé, per vanaglòria, per egocentrisme o per maldat. Com ser testimonis de la veritat enmig la vèrbola xerrameca? Des del silenci? Si l’espècie humana és incapaç de transmetre de forma real allò que acaba de viure i sentir, si llegim les realitats de forma matussera, si no som capaços de dir a una persona el que ens ha dit una altra, com transmetrem el missatge evangèlic? 

Hem de ser fidels a l’Evangeli. I, com ens diu Sant Pau a la segona lectura, si alguna cosa ens surt malament, si envaeix el pecat, tenim al mateix Jesús al costat del Pare que ens defensarà.