Una nova oportunitat

 Diumenge I Quaresma (B)

 (Gn 9,8-15; Sl 24,4-9; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15)

Hem encetat el temps de Quaresma. Hem estrenat una nova oportunitat de conversió. Hem debutat en una nova oferta de perdó. Ens hem tornat a proposar quelcom de bo per a donar sentit a aquest temps. I, indefectiblement, hem pensat en totes les estrenes, els projectes, les oportunitats i els debuts de cada Quaresma. I ja que parlem de bons propòsits, també hem recordat els de cada Cap d’Any. I, encara, hi hem sumat la decisió de cada moment xungo de les nostres vides, de cada vegada que hem pronunciat solemnement la frase: «Aquest cop sí, hi posaré totes les meves forces i la meva voluntat per canviar». I hem abaixat els ulls perquè, a hores d'ara, encara no ens n'hem sortit. Tot plegat, respon al desig permanent de l’ésser humà de continuar creixent, de ser millor, de reposar, de fer el bé i de sentir-se bé. Amb un mateix i amb els altres… I respon també a la debilitat humana.

Vet aquí el que ens recorda la Quaresma, i la vida en general: Ens trobem, cada cop, amb el mur de la nostra pròpia limitació i amb el mur dels obstacles que d’altres ens posen en el nostre camí. I, fins i tot, perdem la capacitat de veure els obstacles que hi posem nosaltres a la vida. I, en aquest context quaresmal, l’evangeli ens parla de desert i de moments xungos de Jesús. Mireu. Jo no he estat mai al desert i no he copsat cap de les seves veritats, és a dir, no m’he trobat cap de les coses que diuen que li són essencials al desert. No estic fet per al desert. I avui me l’he de «menjar amb patates». Just darrere el moment del bateig de Jesús, quan la veu que ve del cel el reconeix com a Fill enviat de Déu, Jesús no es posa mans a la feina per predicar la Bona Nova, se’n va al desert on Déu el porta per fer front al mal. Perquè per caminar per la vida, cal saber triar entre el bé i el mal. I saber triar lliurement entre el bé i el mal, vol dir sempre, triar el bé.

I vet aquí la nostra situació de desert. L’he explicada en començar. La vida és plena de conflictes, de temptacions, d'atzucacs, de paranys… i de circumstàncies i persones que les provoquen. Fer veure que no existeix el mal és tancar els ulls a la nostra realitat vital, individual i col·lectiva. No s’hi val de restar al marge, hem de fer com Jesús, estar atents a les aparicions del mal, les temptacions, els conflictes… per fer-hi front i no deixar-nos seduir.

El mal va intentar seduir Jesús, cert. El mal intenta seduir a totes les criatures. I a nosaltres.

I com hi hem de respondre? Doncs no caient a la trampa de fer invisibles les situacions conflictives i creure'ns les fantasies que diuen que la vida és fàcil, plena de música i de dolçor. Vet aquí el camí quaresmal de la nostra nova i infinita proposta de conversió: No amorosir el llenguatge ni les situacions perquè sigui més fàcil creure que tot és bonic. El mal existeix i les situacions perverses també, i les persones dolentes també. L’únic que hem de tenir cura és de saber-les veure, apartar-les de la nostra vida i, sobretot, no portar nosaltres el mal enlloc.

Enfrontar-se al mal és aplicar els mateixos esquemes que l’evangeli ens ha mostrat en Jesús: «No em vulguis fer passar com a bo allò que no ho és». Al mal, planta-hi cara, no et deixis seduir. Perquè enfrontant-nos-hi podrem descobrim, també, què hi ha de veritat i de falsedat dins nostre.