Maleïda impuresa

Diumenge VI (B)

(Lv 13,1-2.44-46; Sl 31,1-2,5,11; 1Co 10,31-11,1; Mc 1,40-45)

Dimecres comença la Quaresma, i aquest diumenge l’evangeli ens proposa, una vegada més, un evangeli de guariment, de miracle. Però hem de recordar un cop més, que no aconseguirem entendre el «per què» ni el «per a què» dels miracles de Jesús, si no sabem veure la relació entre guariment, fe i perdó. I ho hem de saber veure en el relat, en la proposta de Jesús i en la vida real.

D’això en tindrem ocasió de parlar-ne els diumenges que venen, durant la Quaresma, i ens servirà de reflexió i preparació per a l’exercici de la conversió que se’ns demana en aquest temps tan important per a la vida cristiana. Deixeu-me, però, parlar d'un aspecte col·lateral al relat evangèlic d'avui: La marginació dels malalts i la marginació lligada a la impuresa. No parlo dels temps de Jesús, parlo de la marginació i la impuresa d'avui.

Hi ha marginació excloent avui? Hi ha impuresa? La resposta és òbvia: sí. Hi ha moltes impureses a la vida, i totes porten a la marginació.

Podem trobar una impuresa «legal». Tu no tens papers! No ets pur, no pots estar aquí ni treballar, no pots viure entre nosaltres, no tens assegurança per guarir les teves malalties. També hi ha una impuresa «social». No tens diners, no vas a l’escola, ets d’una classe social impura i no et pots barrejar amb nosaltres i, menys , amb els nostres fills i filles. I, cruelment, hi ha també una impuresa «física». Tens un defecte físic o mental, o una malaltia contagiosa, o tens un aspecte ofensiu. No ets com l’altra gent!

I no acaba aquí. Hi ha una impuresa que seria «cronològica» o «de vida». Ets una persona vella, carregada de malalties, demències i tares. No serveixes i t’hem de recloure en una institució o et tanquem a casa, amagada de la gent pura. Fas nosa! I encara podríem assenyalar-ne més. Se me n'acut una de perversa: la impuresa moral. Ets una persona impura perquè tens pecats, perquè transgredeixes lleis divines fetes per humans, perquè no ets com jo soc i vull que sigui tothom que em rodeja. I la llista podria ser llarguíssima. Què me'n dieu de la impuresa del culte religiós: ets impura perquè no m’adores.

Tota aquesta mena d’impureses tenen un alt poder de contagi, com el leprós de l'Evangeli. I totes les ha creades l'ésser humà. Voldria que reflexionéssim des d’aquest punt de vista. La declaració d’impuresa i l’exclusió és una actitud totalment humana. Déu no exclou ningú. I perquè Déu no exclou ningú mai, Jesús no accepta aquella societat seva que exclou, ni admet el rebuig social que tant ens agrada, ni li agrada la societat que construeix barreres i murs per excloure un ésser humà. I ara em ve al cap aquella expressió, tan utilitzada per un determinat tarannà polític que proposa «escombrar dels carrers» la delinqüència, les bosses de pobresa, els guetos socials i tantes altres coses. A la societat, a les nostres ciutats i pobles hi ha «brossa social» que cal retirar perquè no contamini i, sobretot, perquè no és reciclable. Que fàcil és oblidar els sofriments i escombrar-los. Molt net, molt correcte i molt cristià. Però també contrari a Déu.