Déu, avui

Santíssima Trinitat (C)

(Pr 8,22-31; Sl 8,4-9; Rm 5,1-5; Jn 16,12-15)

Gairebé tothom s’ha fet alguna pregunta sobre Déu, encara que sigui la més senzilla de totes: Existeix Déu? Quants cops no ens hem imaginat Déu? Quants dibuixos, pel·lícules, escrits i descripcions no hi ha hagut? Quantes teories no s’han formulat al llarg dels mil·lennis? Dones i homes de tostemps han “pensat” sobre Déu, fins i tot abans d’aparèixer el mateix concepte de Déu, quan només s’intuïa existència d'alguna cosa superior? Quantes coses no es deuen haver dit de les quals no en sabem res perquè ni tan sols s’han escrit? Fins i tot abans de donar-li cap nom! La història a occident ha d’anar a l’Edat de Bronze, milers d’anys enrere. Ja sigui des de la teologia, des de la filosofia, des de la psicologia… parlar de Déu és un tema històricament recurrent. I és que fins i tot es pot parlar de Déu, encara que no existeixi.

Per què aquest preàmbul? Perquè, la veritat és que les paraules no aclareixen mai el misteri de Déu. Encara més, la major part de les vegades, l’enreden. Déu continuarà essent misteri. A més, de la prehistòria, l’antiguitat, d’orient i occident… hi ha hagut centenars de déus, cadascun amb la seva història, cadascun amb els seus rituals, normes i preceptes.

Anem a casa. Les persones que ens diem cristianes pensem que només hi ha un únic Déu i una sola manera d’apropar-s’hi. Aquesta manera és coneixent Jesús.

- Quan Jesús parla de Déu i l’anomena Pare, ens “presenta” Déu.

- Quan diu que el Pare i Ell són una sola cosa, ens ofereix una visió “humana”.

- Quan Jesús diu que l’Esperit estarà sempre amb nosaltres, ens dona la pista definitiva.

Avui és el dia en què l’Església celebra “La solemnitat de la Santíssima Trinitat”. Permeteu-me una traducció al llenguatge casolà: Avui és la Festa Major de Déu. I tenint en compte que des del cristianisme ens acostem a Déu a través d’una persona, voldria, més que afegir misteris a això de la Trinitat, apropar-me a l’ésser humà. És a través de les persones que sabem qui i què és Déu. A través de l’ésser humà tastem Déu.

Cada vegada costa més creure en Déu, no? Doncs encara costa més veure Déu, parlar-hi, saber-lo real al nostre costat. Mireu, cada dia costa més perquè cada dia costa més respectar a l’ésser humà. Cada dia hi ha persones, decisions i esdeveniments que malmeten la condició humana. Com més malmetem l’ésser humà, més difícil és creure en Déu. Sí, germanes i germans. Em sembla molt oportú parlar de l’ésser humà en el dia de la Santíssima Trinitat, en el dia que celebrem el misteri de Déu. Em sembla molt oportú recordar els drets humans i la dignitat de totes les persones en el dia que celebrem el misteri de Déu. Perquè, com podràs parlar-li a Déu si no honores les persones? Com podràs anar al temple si abans no t’has abraçat amb qui t’has barallat? Com podràs anar a dormir i apropar-te a Déu si has signat un tractat per fer fora els refugiats? Com podràs assistir a una celebració religiosa si no has pagat justament a qui treballa per tu? Com podràs dir a Déu Pare si has menyspreat al germà?

Entristeix molt la situació de tanta gent necessitada. Però encara entristeix més veure la gent ofegada de poder i de diners, de prepotència i perversió. Sí, la gent a la qual hom fa la pilota i els conviden a seure en els primers bancs.

Per això avui, en celebrar la intimitat de Déu, la naturalesa trinitària de Déu, ofereixo la meva pregària per tota la gent oblidada, maltractada, repudiada... també a casa nostra, també a la nostra església, també a les nostres comunitats.

Sí, crec en el Déu que s’ha revelat, encarnat i que viu entre nosaltres. Déu existeix, i l’únic que cal per creure-hi és utilitzar l’Amor que ens dona per repartir-lo entre els homes i dones.