Diumenge II d’Advent (A)
(Ba 5,1-9; Sl 125, 1-6; Fl 1,4-6.8-11; Lc 3,1-6)
En aquesta segona setmana d’Advent, el protagonisme se l’endú el profetisme. Per una banda, el profetisme de l’Antic Testament amb Isaïes; era un profetisme que fonamentava la promesa de l’aliança de Déu amb el seu poble i l’espera del Messies que havia d’alliberar-lo definitivament. Per altra banda, el profetisme nou llegit ja des del cristianisme primitiu, que també anunciava el Messies, però que donava pautes concretes per preparar el seu camí perquè el Messies ja havia arribat. I aquí situem Joan Baptista, aquell personatge singular que ens presenta les claus que expliquen el que realment va representar la vida del Messies, el seu missatge i el seu destí final.
Ja hem parlat moltes vegades que el profetisme és, fonamentalment, anunci i denúncia. Però també és testimoni, missió, transformació, renúncia i celebració. Ser profetes i ser profetesses, ens és una missió que adquirim amb el Baptisme —també ho hem dit molts cops—, i el consolidem amb la Confirmació. I és irrenunciable. No podem deixar d’anunciar la Bona Nova de la salvació, ni podem dimitir de denunciar la injustícia, el pecat i l’abús a les debilitats. El nostre profetisme ens demana proposar en tot moment la conversió i viure en la veritat de Déu, encara que això comporti molèsties i requereixi valentia.
Diumenge passat vaig dir-vos que us proposaria, per aquest Advent, quatre exercicis. Vam començar per la «regla del seixanta» per fer front a l’estrès de l’ànima i del pensament davant la situació d’alerta i vigília que ens plantejaven les lectures. Avui proposo una nova regla, que extraiem en aquest cas de les paraules d’Isaïes: «no judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir». És la regla de l’orella, el cervell i el pensament.
Ho explico: Al llarg del dia, participem en moltes converses —la majoria banals—, però n’hi ha unes poques que són significatives. Aquesta regla ens proposa ser conscients que una part de la informació que ens arriba és interessada i ens recorda que no tot el que escolta l’orella és cert, no tot ens fa bé ni tot és innocent. L’orella escolta, el cervell processa, i la consciència ha d’aplicar el que diu Isaïes que farà el Messies: «no judicarà per les aparences ni decidirà pel que senti a dir». L’objectiu d’aquesta segona norma és saber destriar quan ens diuen mentides, quan ens fan arribar missatges falsament interessats —per exemple, quan em parlen malament d’algú només buscant la meva animadversió. Allunyem-nos, doncs, de boques que enverinen la nostra orella, el nostre cervell i el nostre pensament.
Anem fent passos cap al nostre Betlem, que desitgem que aquest any també sigui diferent, més ple, més nostre, més aclaridor, més solidari. Anem preparant els camins per al Messies anunciat pels profetes. I preparem-nos per a ser profetes del Messies, el Senyor, el Fill de Déu. Cridem a la conversió, començant per la nostra pròpia conversió personal.
